El temps


Passa i torna com si res
endebades el vull aturar, posar-lo dins l'armari sota clau, però és del tot impossible,
se'n va per les escletxes més petites, fuig...

Ell s'entesta a jugar amb mi i es fa el trobadís
s'arramba, s'enforna, s'aferra als records, però quan crec que el tinc per sempre,
s'escapa en un no res

Avui m'ha semblat sentir-lo plorar darrere els mobles desgavellats carregats de vida
però quan l'he volgut enxampar, ha fugit corrents, temorós i desconfiat

Ell es pensa que tot ho controla, però  no és veritat
perquè cada cop que passa i torna com si res
m'he adonat que deixa  reguitzells de moments
que queden suspesos i eterns

És el lapsus del temps

Glòria Vendrell i Balaguer
Gener del 2019




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa