Mitja volta de clau
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJg4GXuRreq83ypJsYJFnIvc4jwCiyosIfMEKoRzoL1ykMtv7BzSHvUy2yrqmozNcwSjD6ieO8KTtLtdjscwHXmYdlusNQPfQG731E_mp0B00Bm_9RNvoJMJMrxq0KIgrOZFoIWPpQx2RC/s640/IMG_20150925_190051.jpg)
Quan va baixar del tren, amb el vent fresquet del matí que acabava de llevar-se, es van llevar també totes les ganes que havien estat tímides, però que ara s’havien tornat de sobte il·lusionades i expectants. Mitja volta de clau i era dins: aules, sales, patis, llibres, ordinadors, despatxos , professors i molts i molts adolescents que ni es van adonar de la seva entrada. Entre mòdul i mòdul, un tros d’Anoia treia cap. Va ser curiós perquè si per una banda l’embargava una certa por per la desconeixença i la novetat, també és veritat que per altra, es sentia com a casa, com si aquell lloc sempre l’hagués estat esperant. I com qui no vol, un grapat de nois i noies, i ella al davant. Quan tornava amb el tren, embadalida amb la silueta de la muntanya serrada, es va adormir agraïda i diu que va somiar que l’endemà la porta s’obria sola i que entre mòdul i mòdul, que un tros d’Anoia treia cap. Glòria Vendrell i Balaguer Setembre del 2015 Setembre del 20