SER-HI
Quan vaig a un lloc nou, sovint em passa, tot i que no sempre, que m'agrada saber-ne coses a posteriori. A priori no té el ganxo que té "el després". La història i l'arqueologia són especialment fascinants quan hi has estat, quan has tocat i has vist, quan les històries prenen cos i forma en els sentits. Percebre, olorar, imaginar reconstruir dins la ment, sentir com batega la vida transcorreguda a cavall dels segles...
Els llibres són útils i necessaris, les guies turístiques, els reportatges, els estudis... tot ho és, segur!, però fins que tot aquest material no agafa ales, no pot volar ni transcendir, necessita ser complimentat amb el més important: ser-hi.
És per això que per a tantes religions i en el meu cas el cristianisme, és importantíssima la geografia, són indispensables les peregrinacions, fer nostre el topos on el logos s'ha fet carn, saber que el que creiem no és una utopia, sinó que la història té noms i cognoms, que els esdeveniments són concrets i verídics.
M'encanta, m'adelita, m'enlluerna, m'enamora, poder donar raó de la meva fe.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada