Comunicació objectiva ?
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdJf4yjrsV-IsEhNz5RVzB59s50wN5G6cyxn-w37BkuqIMULgw2qsYLxriX8V3oCJVIlQMPwvEueebe1YvEfP2htDWIC0VEp4oTyE2bPkzhbYyRbIHT4ZRm7mBpilFbgJL_2O5ZKSHBkHr/s1600/Comunicaci%C3%B3n_interna.jpg)
pijamasurf.com Vivim immersos en un món on les comunicacions estan sotmeses a la voràgine. Cada cop tenim accés a més fonts i més mitjans per fer-ho. Podem contrastar, decidir de qui ens fiem, indagar etc. Ho han posat facilíssim les noves tecnologies. I jo que en sóc una total defensora, he de dir que pel que fa a la comunicació autèntica, doncs que fa aigües. Si entenem per comunicar, donar una sèrie de dades científiques i racionals, està clar que hem fet passes de gegant, però no parlo d’això. Parlo de que crec que la comunicació no es pot cenyir solament a aquestes premisses perquè seria fer-la molt petita de mires. La “ comunicació científica “ anomenada objectiva ( si és que existeix) pot ser estricta, acurada i assenyada si es vol, però té uns límits insalvables, que li estan vetats per naturalesa. Ho vaig pensar un dia d’aquests quan la petitona Abril estava a l’UCI neonats . La informació no ens va faltar, ni per part dels metges, ni per part d’entesos en l