El silenci com a eina religiosa


Fem experiència de silenci com a eina religiosa, ho faig amb un sol alumne de 4 d’ESO que és de la SIEI. L’Alejandro, malgrat les seves mancances intel·lectuals, ha entès molt bé de què es tracta. Observa, calla i va anotant el que veu i les sensacions que nota. Li he demanat que no tingui cap pretensió que no sigui la de sentir-se a gust en el silenci. L’observo de lluny i m ‘embadaleix veure’l immers en la seva tasca d’observació. Ho fa molt millor que molts altres alumnes que he tingut i que no eren de la SIEI. Em ve al cap allò de Jesús “Has ocultat aquest misteri als savis i el reveles als petits”.

Per part meva, jo que mai havia entrat en aquest tros de pati mig ocult, aparentment brut i deixat, m’alegro de trobar-hi petits tresors, que són invisibles als ulls i a la ment, si no es fa el silenci necessari i paradoxalment en un espai de temps suposadament innecessari.
 
“Parla’m Senyor, que el teu servent t’escolta”. I Sam 3







Glòria Vendrell Balaguer
novembre 2023

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Un conte d'hivern

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Tolerancia i especificitat

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa