Venbariarismes

No és la primera vegada que parlo del jardí del meu pare, ni crec que en sigui l'última, perquè cada cop que hi sóc, en cada racó de fulla i en cada tast de flor, hi veig brodat el gest de qui m'ha vehiculat la vida.  El jardí és dels dos, de pare i mare, però ha estat ell qui fins fa poc l'ha cuidat amb esmer i qui ha tallat la gespa cada vegada que les filles hi haguéssim d'anar per tal de que la trobéssim a punt  i neta de fulles... és per això que parlo d'ell, tot i sabent que podria parlar dels dos. Els hi déc moltes coses, la millor la fe que fa més ampla la vida, però també moltes altres que se li assemblen : el gust per l'aire, pel sol, per les aigües, pels arbres, les muntanyes i les flors. El jardí, tot i essent natura petita i domesticada és penyora del "Jardí" que anhelem en el fons del cor, tal com fa poc en parlava a  "claustres" . És natura canviant, és bellesa petita, recòndita, oculta a vegades i altres ple...

Poemes de Miquel Martí Pol  Tens la pell de color d’oblit i de tendresa. Just el color que escau al neguit de les fulles Convertirem els silencis en or i els mots en foc. La pell d’aquest retorn acumula la pluja, i els afanys esborren privilegis Mot rere mot acumulen silencis mentre defora esclaten, poderosos, la llum i el vent. Qui ens crida rere els arbres ? En tu i amb tu restitueixo la densitat de casa cosa dita la densitat i més i tot,la vida. Dic el vent i el vent em respon i amb el vent, la fantasia Conec a penes quatre pams de mi mai limitats per la malenconia. vivint-los, visc, i potser ja en tinc prou. La boira és un miratge Només ens isolem en les petites coses, en la mínima i fràgil llibertat de les petites coses No creus que aquesta quietud és el que més t'apropa a aquella pau que sempre dius que deleges ? Estima la bellesa que t’envolta i que se’t dóna clara ...

  "Et dono gràcies perquè has ocultat aquestes coses als savis i intel·ligents i les has revelat als senzills" Mateu 13,25  I en la nit del misteri hem cantat, les antigues cançons de la mula i l'infant i els tres Reis i l'estrella. I oferíem la nit amb els ulls i les mans Miquel Martí Pol "Hazme noche ,el poeta de estas almas despiertas que contemplan maravilladas la luz de las estrellas " Rabindranath Tagore Quan vinguis m'agradaria preguntar-te , saber muntanyes de  coses ,  veure el final del fil prim que s'allargassa al meu davant i que m'estira... però en tinc prou si et quedes molt a prop nostre Glòria Vendrell i Balaguer

 Ara el que cal és que tot recomenci : la veu i el gest on no hi ha ni veu ni gest, els camins que no menen enlloc i la incertesa del vent...  Som al llindar d'un altre temps més dens i vari-diuen Ni tu ni jo no en sabem res, o a penes. Tanmateix sembla que en nosaltres perdura i recomença el món o el poble: tot és u.  El poble és tu i tu i tu i tot d'altra gent que no coneixes, i els teus secrets i els secrets dels altres. El poble és tothom El poble és ningú. Ara és l'hora de dir que el poble persisteix en les cases bastides on no havia cases, en els arbres que creixen on no havia arbres, en les noies que estimen per primer cop en tot allò que comença Quan ja sigui ben fosc tornarem cap el poble  serà pel mes de maig i farà una nit clara-  una mica vençuts, però amb les mans fresquíssimes  de la pluja i del vent, enmig d’un gran silenci Miquel Martí Pol "El poble " ( fragments )