Bellesa abscòndita


"La bellesa salvarà el món" . Dostoyevsky

He parlat vàries vegades de la Bellesa , ho faig sovint i no me'n canso. N'hi ha de molts tipus, però n'hi ha una de secreta, que a simple vista no es pot percebre, que reclama per força ull atent ,que no té a veure amb modes ni amb estereotips, que defuig el triomfalisme i l'eficàcia, que trontolla quan se la vol domesticar, que es fa gran per a qui la vol veure i petita per a qui no la sap valorar, que es passeja silenciosa en els voravius de cada cosa, que dansa i canta sordament, que crida  si convé  o que  emmudeix si cal, que es vesteix de paisatge, d'obra humana, de silenci, de pregària, d'emoció, de història , de saviesa , de llibre , de dolor...

Quan treu cap tot canvia...

Quan l'olores, l'albires, la notes, la sents, la perceps.... tens ganes de fer-la teva...

Però no es deixa.... solament ens permet un tast per  fer créixer el desig  de trobar-la altre cop

Glòria Vendrell i Balaguer
abril del 2019






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa