Bellesa abscòndita


"La bellesa salvarà el món" . Dostoyevsky

He parlat vàries vegades de la Bellesa , ho faig sovint i no me'n canso. N'hi ha de molts tipus, però n'hi ha una de secreta, que a simple vista no es pot percebre, que reclama per força ull atent ,que no té a veure amb modes ni amb estereotips, que defuig el triomfalisme i l'eficàcia, que trontolla quan se la vol domesticar, que es fa gran per a qui la vol veure i petita per a qui no la sap valorar, que es passeja silenciosa en els voravius de cada cosa, que dansa i canta sordament, que crida  si convé  o que  emmudeix si cal, que es vesteix de paisatge, d'obra humana, de silenci, de pregària, d'emoció, de història , de saviesa , de llibre , de dolor...

Quan treu cap tot canvia...

Quan l'olores, l'albires, la notes, la sents, la perceps.... tens ganes de fer-la teva...

Però no es deixa.... solament ens permet un tast per  fer créixer el desig  de trobar-la altre cop

Glòria Vendrell i Balaguer
abril del 2019






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Un conte d'hivern

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Tolerancia i especificitat

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa