Venbariarismes

  Va sentir soroll de gent que venia i amb prou feines va poder ficar el cap sota el bolet primerenc. Les granotes el cridaven de dins de la bassa perquè anés amb elles, però ell poruc i atemorit, no va gosar bellugar-se d'on era. La rugositat solcada del seu dors negre va permetre que es confongués amb la fullaraca en estat de podridura a causa de la molta humitat de l'entorn. Però el bolet era massa petit per protegir-lo i li va demanar que marxés, se li podia fer malbé el bonic i incipient capell... Aprofitant un moment de calma, el llimac negre va córrer tant com va poder cap al bosc de Gausac, en direcció al Pla Bataller.  El petit bolet li va assegurar que era buit de gent a aquelles hores. Tan cansat hi va arribar, que després de refer el seu cos sota l'aigua de la font, es va quedar ben adormit vora una de les pedres que va trobar  en aquell bonic avetar.  Però l'ensurt va ser molt gran en despertar-se de bon matí i adonar-se que molts diumengers estaven arriban

Santa Maria d'Artiés és considerada un dels millors temples exponents del romànic de la Vall d'Aran. El conjunt de les pintures murals del sostre del presbiteri són del s. XVI i no se'n coneix l'autor, malgrat que es diu que semblarien  del pintor El Bosco, per la proliferació de detalls i l'emotivitat expressada. Són una escenificació del Judici Final:  a una banda un gran drac que devora, calderes coent... i a l'altra els benaurats. També hi ha diverses pintures: fent referència a Déu Pare amb els evangelistes i algunes escenes bíbliques, com el judici de Salomó i la decapitació de Joan baptista. Hi ha dos campanars que flaquegen l'església, un romànic i un altre a camí entre el romànic i el gòtic, un sobri i l'altre més sofisticat.  L'edifici conserva les dues portes inicials, una d'elles més treballada, malgrat el deteriorament de les arquivoltes, i l'altra més modesta. Té retaules barrocs i un retaule gòtic principal al presbiteri amb es

Ves per on, a mi que no m'agraden  gaire els esports, avui m'he quedat totalment penjada amb l'arribada a Viella dels corredors de l'Ultra Trail Vall d'Aran 2021. He de confessar que fins i tot m'he emocionat.  En les nostres anades i vingudes, n'hem trobat alguns corrents per les muntanyes i pels pobles, hem trobat també les senyalitzacions i marques grogues característiques, els organitzadors, càmeres i fins i tot un dron que sobrevolava la cursa a l'altura de Colomers. Per un moment  m'he intentat posar en la pell dels que portaven hores i hores corrents per valls, circs, rius, torrents, colls, tarteres, carenes i camins, en les moltíssimes hores d'esforç que portaven a les espatlles i en el clímax que deu suposar albirar la meta, trobar els seus que els estan esperant amb  ànsia, entrar  de la mà o a coll dels seus més petits, fer sonar la campana a la meta, que per a cadascun d'ells representava el triomf més desitjat... "un subidón

Naut Aran és el municipi de la Vall d’Aran més extens, el componen les boniques poblacions d'Artiés, Gessa, Salardú, Bagèrgue i Tredòs.  Salardú i Bagèrgue són les dues capçaleres que acompanyen l'Unhola. A Salardú, com que gairebé és lloc de pas, hi havia estat moltes vegades, en canvi a Bagèrgue no, i això que és considerat un dels pobles més bonics d'Espanya! De Salardú, em quedo amb la vista del massís de l'Aneto i les Maladetes al darrere del campanar de l'església,  amb la seva portalada romànica, amb el seu interior policromat i amb la preciosa talla del Crist, també policromada, del s. XII. De Bagèrgue, em quedo amb les flors,  amb la fresqueta del camí, amb l'obaga atapeïda de molses, amb l'olor de muntanya, amb la seva bonica parròquia romànica, però sobretot amb l'ermita de santa Margarida i amb la bellíssima era Plana de Bagèrgue, que ha estat un regal dels grans! Tots els ornaments eren un  regal  per als ulls. Sir 45 Glòria Vendrell Balague

Malgrat la molta gent, dins hi ha silenci el silenci de la vall la vall que has escollit per ser-hi ser-hi és el que et demano poca cosa més Malgrat el soroll de la borda la Noguera Pallaresa petita discorre com si res als teus peus sempre portant aigua fresca Com que més d'un camí hi arriba et deixem prop teu tots els que no sabem trobar encara Maria, Mare, Marededeu Glòria Vendrell Balaguer juliol 2021

A Tredòs hi vivia una bruixeta bona. Era amiga dels ossos i de l'àguila de pedra i fusta  que sempre estaven prop del riu. Sovint jugaven llançant-se per la cascada, després pujaven fins a l'ermita i tornaven a baixar fins al punt on es trobaven l'Aiguamòg i la Garona. Tot era gatzara i riures. Va ser així fins que  hi va anar a viure la bruixa vella de l'Aran. Aquella no tenia mai ganes de jugar, ans al contrari, va construir una garjola, on diuen que hi tancava els nens per menjar-se'ls després que estiguessin ben grassos, com en el conte de Hansel i Gretel.  La bruixeta petita va témer per la seva contrada i pel seu nom... ella també era una bruixa, però una bruixa bona i no podia permetre que ningú pertorbés el seu petit racó de la vall. Va utilitzar  els poders que li havia donat l'arriu i el bosc, va entrar dins els somnis dels habitants de Tredòs i els va convèncer de construir un camí bonic, prop de l'aigua que era amiga seva, un camí ombrívol i fres