Camí, flors, germana, gos i ocell


Dieu-me “Heidi” “happy” “hippie”, diue-me com vulgueu, però no em digueu que això no és un “chute” de letícia, un oasi de quietud, una treva en aquest temps, una ocasió per a somriure, un gaudi per als sentits? 

Roselles, margarides, pa d’àngel, lliris, roses, geranis, malves, olivardes, semprevives, camamirles, calamentes, dent de lleó, aromàtiques i tantes altres, totes elles oferint els seus colors a qui els vulgui.

Els grocs de les mans quan el sol marxa, els vermells de les coses quan comencen, els roses de les pestanyes quan s’acluquen, els verds dels dies tendres, els liles dels treballs petits, els blancs de tot allò que s'espera, els morats de les llàgrimes que no són inútils, els marrons de la vinya que desperta i tots els colors sense nom.

Quan torno a casa, després d’agrair tenir una germana amorosament boja , que m’ha indicat un dels molts camins bonics que hi ha, i també d’agrair tenir aquests dies, un gos per passejar, m’acompanya un ocell que canta. No l’he vist, però m’ha fet costat fins que he tornat ...i m’ha fet pensar.

"Res no us preocupi, el Senyor és a prop" Filp 4





































Glòria Vendrell i Balaguer
1 maig 2020

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa