Santornem-hi!
M’hi he dedicat tard a l’ensenyament a secundària, no és que em sàpiga greu, perquè els que em coneixen saben que em faig amiga sense problema amb les tasques (remunerades o no) que la vida em presenta a cada moment, algunes coses d’entrada potser m’atreien poc, però la veritat és que a tot , i dic a tot, li he acabat trobant el gust. Dic això perquè ara que enceto el meu últim curs amb adolescents, no sé quina mena de sensació m’amara, ni és melangia ni és “ja era hora! , ja tocava!”... és tota una altra cosa que se’m fa difícil d’explicar, però en qualsevol cas, contenta, agraïda i disposada. Treballar amb persones i personetes suposa un dels millors aprenentatges que se’ns pot brindar, i tot i que a vegades és difícil educar, també és veritat que he sigut educada per ells i elles. No puc oblidar que educació (educcere) etimològicament significa conduir. Se suposa que som els mestres els que conduïm, però la veritat és que també som conduïts nosaltres, i molt, i ho agraeix...
