Venbariarismes

Al bell mig de les muntanyes a vegades hom es troba amb vestigis històrics ben curiosos. Això ha estat el dia d'avui. Hem agafat la ruta de "les iglesiettes" que surt del llac Balcere o Vallsera o Vallserra, que condueix a les ruïnes d'un poblat medieval amb la seva església romànica dedicada a Santa Maria, de la qual solament en queda dempeus, i amb prou feines, l'espadanya.  El camí ha començat deliciós, serpentejant al costat del rec de Vallserra en un suau descens fins als prats oberts on reposen les empremtes del poble que va ser,  i de l'esmentada església; des d'allà el camí es torna a enfilar suaument pel bac de Balcere, fins el llac.  Del poble de Vallserra, a 1650 m d'altitud i avui anomenat "esglesieta", tot i que actualment és un centre d'investigació arqueològica, se'n sap poca cosa. Ens hem de remuntar a la història de la zona per situar-lo i comprendre'l.  De fet, del Capcir se'n coneix ben poc o res, anterior a...

Entre el llac gran de la Bullosa i el cim del Carlit, hi ha  dotze llacs d'origen glacial , l'estany Viver, estany Negre, estany de la Comassa, estany Sec, estany LLat, estany Llong, estany de Vallel, estany de les Dugues, estany del Castellar, estany d'en Gombau, estany de Trebens i  l'estany Sobirans, el més alt al peu del Carlit.  Quan hi vam anar fa ja molts anys per primera vegada, no estava indicada la variant actual de nou llacs, anomenada el bucle dels nou estanys, que se salta el bucle superior format per l'Estany del Castellar, Gombau, Trebens i Sobirans. És la variant que vam fer l'última vegada que hi vam anar, perquè era el mes de maig i hi havia massa neu acumulada. Avui de nou el circuit complet. Mai decep. Meravellós. Sense paraules. (Les fotos no fan justícia) Dostoievski va dir que "la bellesa salvaria el món", doncs això. La part que m’ha tocat és deliciosa, m’encisa la meva heretat. Salm 16 Glòria Vendrell Balaguer juliol 2026 :  ...

  Les daines es van adonar que havia arribat a veure-les la nena del llaç rosa. Es van passar la veu les unes a les altres i en un no res, es van palplantar vora la reixa que les separava de la petita. La reconeixien d'una hora lluny pels aldarulls que provocava la seva veu estrident  i la seva alegria desbordada. Feia uns quants anys que les visitava cada mes de juliol. Les daines, una mica atemorides al principi, van acabar comprenent que la nena solament pretenia ser una estona amb elles per posar-les al dia de totes les novetats santboianes des de l'última vegada que s'havien vist. Els altres animals, envejosos i gelosos de les daines, van fer mans i mànigues per retenir la petita, la cabra salvatge amb les seves cornamentes que imposaven, els muflons, els llops, els porcs senglars, el teixó i el linx, des del silenci, jugant amb ella a cuit i amagar, la bonica marmota amb la seva carona simpàtica mentre engolia les hortalisses que li havien portat, els isards amb les s...

L'any 965,  Sunifred, el Comte de Cerdanya, va donar aquestes terres a l'abadia de  sant Miquel de Cuixà.  Aquest és l'origen remot de les Angles. Actualment, el nucli més antic de la població que gira al voltant de la parròquia de sant Salvador dels Angles, és veí  de cases, casetes, apartaments i altres  instal·lacions, que han crescut arran de la construcció de l'estació d'esquí l'any 1964. El millor de tot són les vistes al llac de la Matamala, que a 1541 m sobre el nivell del mar, recull les aigües de la capçalera del riu Aude i embelleix, com cap altra cosa, aquest trosset del Capcir. Aquest estiu som aquí, és temporalment la nostra petita parcel·la dels Pirineus, una zona a la qual tantes vegades hi acabem tornant, un lloc ple de records, de boniques nostàlgies, de bons presagis i de menudeses exquisides que no poden passar desapercebudes.  Les muntanyes i els turons esclataran en crits d’alegria, i aplaudiran tots els arbres del bosc. Is 55 Glòria V...