Venbariarismes

  Hi ha notícies de tota mena, algunes tendencioses, altres amigues i altres no gaire, però pels que hi som, està sent un regal.    No per casualitat el parc del Tejo ha estat reanomenat com "camp de gràcia". Una gràcia ser a prop del Papa Francesc, no per la seva persona sinó pel que representa, una gràcia acompanyar els joves, una gràcia ser-hi, escoltar, viure.   En aquestes macros trobades, per poder arribar al lloc, és del tot necessari seguir alguna cosa que ens guiï, en aquest cas la senyera amb la "moreneta" i el nom de la nostra parròquia. És una bona paràbola de la nostra vida: pots caminar lent, ràpid, amb ulls  més o menys atents, estar cansat o no, fins i tot pots despistar-te i perdre't ... Però cal sempre tornar i buscar l'estendard que ens mostra per on caminar, cal no perdre mai de vista Crist, Ell és el camí, la veritat i la vida, la millor referència.   Feliç de ser enmig d'un "poble que marxa en festa" com resava el salm de

Avui ens hem acomiadat del parc natural de l'Arieja i ho hem fet amb una bonica excursió al circ de Cagateille. Una ruta, que de tan fàcil, semblava més un passeig que altra cosa. Un total de tres o quatre horetes, però incloent l'entrepà de dinar, l'anada i la tornada i amb un desnivell mínim.  Hem deixat el cotxe al final de la carretera de la Vall d'Ustau i hem començat a caminar per l'agraïda obaga que s'estén per les amples ribes del torrent. Un sender estret entre molses, ombres, bolets i xiulets d'alguna marmota llunyana. I com sempre el riu, que atorrentat s'ha desfet en mil murmuris vora nostre.    I al final del camí, a l'ombra del pic Certascan, l'ampli amfiteatre natural d'origen glacial, que diuen que és el segon més gran del Pirineu després de Gavarnie. Escric el post quan ja soc a casa... S'ha fet tan curt!... Malenconia perquè ja tinc ganes de tornar, però contenta perquè sé que elles sempre m'esperen. Quan ho veureu,

  Ha estat lloc de pas gran part dels dies, perquè era de camí obligat si volíem fer excursions al parc regional dels Pirineus. Ha estat  també lloc de passeig, d'art, de mercat i de compres... Parlo de saint Girons, capital del Couserans. Situada en un altilplà,  entre les muntanyes i la vall de la Garona, banyada pel riu Salat que li dona vida, cruïlla per a la desembocadura dels rius més petits,  Les i Baup, plena de flors i guarnida amb l'empremta d'artistes locals, ha sigut una bona descoberta!  Ell m'amaga al seu recer. Salm 27 Glòria Vendrell Balaguer Juliol 2023

Hem anat a saint Lizier, un poblet típic, a prop de sant Girons, a l'Arieja. Ha estat un dia de núvols, de fresqueta i de turisme tranquil i relaxat. No ha respost a les expectatives que teníem, potser és que n'esperàvem massa, ja que havíem llegit que era un dels pobles més bonics de la França... i a veure, bonic és, molt, però tant com dels més bonics, no sé jo... El que sí que és cert és que ens ha agradat molt veure les dues catedrals, el claustre romànic, els frescos i el pantocràtor, els carrerons empedrats colgats en el temps, la remor del riu Salat que és afluent de la Garona, els petits espais amb gust de muntanya, saber que és la seu episcopal més antiga de la zona, que la seva antiguitat es remunta a l'època pre-galo-romana i que és lloc de pas del Camí de sant Jaume... que això sempre fa il·lusió! La historia es un incesante volver a empezar Tucídides   Glòria Vendrell Balaguer Juliol 2023

Més enllà de la parafernàlia que envolta Lourdes, més enllà del mercantilisme, del folklore i de la superstició, hi ha una gruta petita, anomenada gruta de Massabielle, i dins de la gruta un espai una mica elevat on hi ha una imatge de "La senyora" esculpida per Joseph Hughes Fabisch, on la joveneta va dir que sempre la veia. La gruta és un lloc de silenci, d'oració, de temps que s'atura, de tendreses i de ser prop de Maria, com ho va fer Bernadeta Soubirous. El riu Gave que ve de Gavarnie i les meves estimades muntanyes pirinenques, unit a les ganes que tenia de ser prop d'Ella, han fet que fos un dia formidable. Un regal dins dels regals. Em quedo amb una frase que estava a Le cachot, habitació on va viure Bernadet amb la seva família i d' on ella va sortir a buscar llenya, el dia de la primera aparició, l'11 de febrer de 1858: Déu ha escollit els insensats d’aquest món per confondre els savis; i ha escollit els febles d’aquest món per confondre els for