Castelló d'Empúries
Castelló d'Empúries és la capital medieval de l'Empordà.
Un passeig pels seus carrers a qualsevol època de l'any, no deixa indiferent ningú
A la Casa Gran hi ha finestres entaforades en la pedra
i hi ha qui no les veu si no alça els ulls amunt...
La font raja per a qui?
qui la veu?
qui te set?
qui s'hi acosta?
La porta Gallarda , malgrat el pont, ens ha barrat el pas
El rec del Molí resignat espera als seus peus el dia que la roca es tornarà amable
La muralla, com el sentinella, resta absorta i silenciosa, però atenta i vigilant
Ens veu passar, fa com si res...
El Campanar de Santa Maria albira la llunyania: els aiguamolls,
sant Martí proper, la muntanya de Verdera, les despulles petrificades de grecs i romans
...i el mar que sempre és a prop
La plaça dels homes s'ha obert en arcs rodons i en voltes gruixudes
Quan la llum és baixa sembla més bonica
L'ecomuseu Farinera en el "Molí del Mig" ens desvetlla els secrets de la farina.
Abans fora de l'antic nucli emmurallat de Castelló d'Empúries, avui dins
Hi rentaven les dones. Avui no hi ha ningú, però de tant en tant la tramuntana porta rialles
i cridòria i soroll d'aigua que esquitxa
i olor de sabó.
La Casa sanllehí , en el carrer dels Jueus, amaga ens els seus fonaments la sinagoga medieval
Uns nens juguen al seu costat potser sense saber-ho
L'oblit de la memòria i el testimoni de la pedra
La portalada gòtica de Santa Maria aixopluga la Marededéu i el Nen,
els reis d'Orient i els Apòstols
Muts en el temps?
Malgrat el gòtic que tot ho va arrabassar, la torre del campanar es manté romànica
esvelta, alta, mitjancera...
La porta Gallarda des de dins no és inhòspita com des de fora, ans al contrari.
Aquestes coses passen sovint
Finestra mil·lenària:
Què ens mostres?
Què pretens?
Què guardes?
Què ocultes?
Què vols?
El Palau dels Comtes ja no és Palau, és Casa de la Vila
Reconvertir és un art que ens pertany
És el sempitern equilibri de la història
Glòria Vendrell i Balaguer
novembre del 2018
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada