Venbariarismes

" Y colgué en los verdes sauces la música que llevaba, poniéndola en esperanza de aquello que en ti llevaba. Allí me hirió el amor y el corazón me sacaba " Sant Joan de la Creu Mercedes Milà, doctora en filosofia i llicenciada en psicologia i ciències de l’educació, el passat 23 de juny, durant la clausura d’un curs d’espiritualitat, al institut de Ciències religioses de València, ha dit coses molt interessants, respecte al descans estival . Aquí en deixo una petita mostra: “ Cal promoure - l’espiritualitat del descans- que és summament fecunda per a la persona humana, ja que en el lleure es desvetllen idees i es restaura la capacitat d’estimar i de donar sentit a la vida “ “ El lleure també és la capacitat d’estar atents a la bellesa de les coses” “ El descans ha de produir un efecte restaurador, que no te res a veure amb la mandra, la desgana, el decaïment o la mera distracció. En el descans, l’home celebra el fet d’estar viu i la seva intimitat s...

Quan el camí és llarg i difícil,cal aturar-se per descansar, beure aigua o menjar alguna cosa, per tal d'emprendre el camí amb forces renovades . Recordo especialment un dia calorós d’agost, caminant des de “Cavallers”, fins el cim del Montardo. Vam caminar tot el dia, entre l’anada i la tornada. Cada paret que anàvem pujant, precisava després, el descans del cos i també de l’ànima: refrescar-se, seure, beure aigua, menjar quan calia i mirant enrere, contemplar el paisatge que ens envoltava : ara llacs, ara pedres, ara cims de punxa, ara isards, ara el cel o l’aigua... tan se val! ...Però sense reparar les forces, de tant en tant, no haguéssim assolit el cim del Montardo. La vida nostra, orientada a una fita, també necessita d’aquests moments de “ reparament de forces.” Pel cristià, la font del descans està en la pregària i en els sagraments. D’aquí neixen tots els altres descansos. Una dolça intimitat ens unia, ens trobàvem plegats a la casa de Déu.  Salm 55,...

Me inquieta ver como cada vez se abren más comercios en domingo. Me entristece constatar como estamos perdiendo lo que tanto costó conseguir: jornadas laborales de 38-40 horas y ampliar el descanso semanal del domingo al sábado. Vivimos sumidos en una gran paradoja: por un lado estamos sujetos a una oferta creciente de consumo y de ocio para todos los gustos, y por otro nos encontramos cada vez más obligados a trabajar en domingo y fiestas. Es el pez que se muerde la cola. Si esto va en aumento, cada vez será más incompatible llevarlo a la par: o bien trabajamos los domingos o contrariamente los descansamos. El equilibrio de personas que estén a un lado u a otro, se romperá inevitable- mente, arrastrado por nuestra sociedad materialista. Detrás de todo este lío, que parece un callejón sin salida está, sin duda, aquello de… no podéis servir a Dios y al dinero, porque quien ame a uno, despreciará al otro… El domingo, que es lo mismo que “ santificar las fiestas” no solo tiene que ve...