Contes de contrades: L'absis d'Organyà

Quan l'any 839 el bisbe Sissebut va consagrar la catedral d'Urgell, la parròquia d'Organyà ja s'esmentava, de manera que la col·legiata de santa Maria és molt antiga i a més a més es va fer famosa perquè en el seu arxiu parroquial hi van trobar els escrits més antics en llengua catalana.

Després d'això alguns van considerar que era necessari fer-hi reformes i modificacions, però l'absis central s'hi va resistir. Per més que ho van intentar, cada matí, quan tornaven els operaris, l'absis havia tret cap entre pedres i bigues i tornava a sortir a l'exterior, això sí, lamentant-se de quedar ell sol dels tres que embellien el tros de carrer,...els va prometre que ell quedaria dempeus com a testimoni de la història, passés el que passés.

Durant segles, molts dels que passaven pel carrer es compadien de l'absis i li prometien que l'ajudarien a buscar els seus companys perduts per les places estretetes i porxades i pels carrerons vells d'Organyà, però tot era en va... l'Organyà antic no sabia on havien anat a parar. Fins i tot, ja en l'edat moderna, els parapentistes van solcar el cel moltes vegades, per veure si des de l'aire podien albirar algun senyal que els ajudés a trobar-los... però també va ser en va. 

Les llàgrimes que durant anys i pams, l'absis  havia vessat  pels seus petris amics perduts, van amarar la terra amb tanta pena i amargor, però amb tanta força, que la muntanya se'n va compadir. Les va recollir totes i les va convertir en font. La font de Bordonera li van dir.

I els veïns d'Organyà van conduir l'aigua fins a molt a prop d'on era l'absis... i en van fer una altra font,  així cada vegada que algú en bevia, la pena li anava marxant, a poc a poc ... Va ser l'única manera que van tenir per tal de consolar-lo.

Però hi ha qui diu que l'absis encara espera que tornin i que per això és allà encara. És que les pedres són tossudes i esperen i esperen sempre, perquè tenen tot el temps que no tenen les persones.

Glòria Vendrell Balaguer

juliol 2022