Venbariarismes

Ja fa anys, un dia em vaig adonar de que un paisatge idíl·lic que jo creia que existia, en realitat solament existia en els meus somnis. Però el cas és que durant anys ( no sabria dir si des de nena o ja adolescent) vaig somiar moltes vegades amb aquest lloc, sense ser conscient de que somiava.  El recordo perfectament, era una entrada gran a la muntanya per on entrava molta molta gent, el camí era ample i enmig de la multitud anava jo amb els meus pares i les meves germanes, fins que en un moment donat, mentre tothom seguia avançant, nosaltres giràvem a ma esquerra per un camí més estret que finalment ens conduïa a un lloc meravellós, una cascada d’aigua abundant, clara, transparent amb el sol al davant nostre... nosaltres ens recolzàvem sobre una paret de roca, en un caminet estret, al costat de l’aigua , encarats a la magnífica vista de muntanyes que se’ns oferia . Ens sentíem feliços i ens quedàvem allà una bona estona en silenci. I recordo que era com un secret, que...