Venbariarismes

Al Pep pallasso no li agradava gens el soroll. És per això que acostumava a viure reclòs dins d’un triangle de cartró. Solament sortia quan la monitora li assegurava que tots els nens i nenes estaven en silenci, atents i esperant que ell els saludés. De tota manera no se’n refiava gaire perquè algun cop quan havia sortit, la cridòria havia estat tan forta que no ho havia pogut suportar i s’havia hagut de tornar a ficar endins. -Em surten patates a les orelles quan sento soroll- deia sempre el Pep pallasso  I el que no entenien els nens i nenes és que si li sortien patates a les orelles, doncs que les patates creixen i creixen... I com que als nens i nenes se’ls oblidava el problema del Pep pallasso i com que van seguir parlant fort i a vegades cridant més fort encara, doncs això és el que va passar : li van créixer tant les patates dins de les orelles que encara que volgués ja no podia sortir del triangle de cartró on s’havia ficat....  Quan els nens i ...

La Griselda era la princesa del país del bon menjar. Des de sempre , nens i nenes d’arreu del món anaven a les places del seu país per comprar pa, hortalisses , verdures, carns i peixos, ous, llet, llegums, arrossos , macarrons, fideus, espaguetis  fruites i postres de tota mena. Però va  passar que al costat del seu país   hi va anar a viure el Roderic, que es va fer dir “ el príncep dels menjars més bons” i va construir al seu voltant unes cases de color gris on es feien aliments variats, igual que els del país del bon menjar.... Però tot era de tacte tou i enganxifós i era tan ple de sucre, que al capdavall tot semblava el mateix perquè tenia el mateix gust.... Ves per on que als nens i a les nenes els va agradar molt tot el que el Roderic feia dins les cases de color gris !...  cada cop hi van anar més i més,  i les cases de color gris es van omplir de gom a gom de nens i nenes que escridassaven i es barallaven per acaparar-ho tot. D...

La Cecília, la monitora del menjador, havia explicat als nens i les nenes que farien un mural amb dibuixos d’aliments, per penjar-lo al menjador de l’escola... El pebrot , la mar de content es va oferir el primer de tots per deixar-se pintar.... Com que va quedar tan bonic, la patata s’hi va afegir...  -ep!!!! No et colis !!! que estava jo primera- va dir la ceba  -Estava jo mentidera !- Va contestar la patata  -mentidera ho seràs tu!!! Va replicar la ceba... L’albergínia va intentar  posar una mica de pau i d’ordre: -vinga, vinga, sense enfadarse.... mmhh.... podríem ordenar-nos per famílies : primer les hortalisses, després les fruites etc.... que us sembla? -No hi estem gens d’acord- v an dir a l’una els espaguetis i els macarrons-  el que han de fer és pintar-nos  primer a nosaltres,  que com que en som molts,  tindran molta feina  i si ens deixeu pels últims,  com que...

  Mentre encara no havien arribat la Fina i la Mercè, les monitores del menjador , a la cuina de l’escola semblava que tothom s’havia tornat ximple.  La ceba intentava posar una mica d’ordre ,però no havia manera d’aconseguir-ho:  - feu el favor de no cridar tots a l’hora, que això sembla una olla de cols !!! - la culpa és del pa- va dir l’albergínia- diu que ell és el més important de tots, perquè cada dia hi és en el menjar dels nens i les nenes !!!!!..... bbbrrrrr ....  ÉS UN CREGUT !!!!! sóc jo la més important!!!!!!!!!!! -va dir la llet, tot escridassant . Sóc l’aliment més complert ! de mi se’n fan els iogurts, i estareu d’acord amb mi que els iogurts són els postres que més agraden als gats i als gossos de p-4 !!!.... o no???? eh??? o no ??? -Ni tu pensis això! -va dir la maduixa tota ofesa- tot i que jo solament hi sóc a la primavera, sóc la més desitjada de les fruites!! El plàtan i les peres també e...

 A la cuina de l’escola tot era gresca i emoció : havia arribat el gran dia ! els més petits de l’escola es quedaven al menjador !!!! La sopa estava emocionada imaginant-se dins les panxetes dels petitons... -sabran agafar la cullera ? - va pensar Els macarrons i els espaguetis haurien d’esperar el seu torn . Es barallaven i discutien a veure quin dels dos aniria primer a saludar els nens i les nenes... -serem nosaltres !!!- deien els macarrons- que som més fàcils de menjar... - nooo!!! serem nosaltres !! els petits s’ho passen d’allò més bé, donant-nos voltes amb la forquilla- deien els espaguetis El calamar picava de mans amb cada una de les seves manetes i aplaudia sense parar... -diuen que m’arrebossaran i em convertiran en anelles ...mmmh...que xulo !!! ....  L’enciam ja s’havia posat ben estiradet a sobre de la fusta de la cuina, a punt per a que el tallessin a trossets... -a trossets ben petits ! –repetia se...

No feia massa que havia començat l’escola i va arribar la tardor.    La senyoreta va explicar als nens i a les nenes , que a la tardor  queien les fulles dels arbres  i que als boscos, al cap d’uns dies de pluja  hi començarien a sortir  bolets. I així va ser. Però ara us explicaré la  Història d’un bolet bonic i  rodonet que va anar a parar    a la classe del menjador  dels més petits : -            Bon dia !!!!!!! – -  va cridar el senyor bolet -    Ssshhhttttt.... no facis soroll  li va contestar l'ocellet Picasoques- que volten pel bosc uns senyors amb uns cistells molt grans. Si et veuen t'agafaran i et posaran dins del seu cistell amb els altres bolets. Com que estaves dormint no t'has adonat de res sssshhhhttttt..... que em sembla que s'acosten...       El Senyor bolet es va quedar tan espantat q...