La llum
No goso dir que ha estat un Nadal dolent, prefereixo dir un Nadal diferent. Ho ha estat a escala mundial, en l'àmbit familiar i en el personal, això és un fet irrefutable, però malgrat tants problemes i tantes foscors, la llum ens ha acompanyat sempre en qualsevulla de les seves múltiples variants lluminoses i totes elles, les naturals i les que no es veuen, estretament relacionades:
La llum de cada bombeta espurnejant del pessebre de molsa, que em recorda el temps que som i em condueix la mirada a allò que de debò importa.
Les llums de l'arbre, arrelat a terra i apuntant sempre al cel, que en el seu lleu dringar dansaire, ens fa més dolça la nit.
La llum de Saturn i de Júpiter, que alineats han evocat l'estel de Nadal que possiblement van seguir els Savis d'Orient fa dos mil anys.
La llum de la "Paraula feta carn", la de l'Emmanuel, el "Déu amb nosaltres", la que en la litúrgia de la Nit Santa travessa cor i raó i es fa present portentosament.
Les llums que aquest any han engalanat el meu poble, perquè han sigut més boniques que mai.
La llum en les carones del Pau, la Maria, l'Abril, el Quim, l'Aina, el David i fins en tot del qui encara ha de néixer mar enllà, perquè és la llum més neta, més innocent i més contagiosa que hom pugui conèixer.
La llum impagable d'esperança en els ulls dels meus pares vellets i castigats per la malaltia, als qui tenim la sort de poder cuidar.
La llum de la vida dels que marxen i dels que ja han marxat.
La llum del foc de la nit de Cap d'Any, emparant-nos del fred, brindant pels que no hi eren i per poder ser-hi tots de nou l'any vinent. Les flaires de llenya i brasa encara ronden pels racons ja buits...
La llum de cada capvespre aquí, que en un espectacle magnífic, fins i tot ha tenyit els arbres, més d'un dia del roig més encisador imaginable.
I la llum del que ha de venir, la millor, la més diàfana, la que és raó de la meva esperança, de la qual avui solament en puc tenir i retenir una mica, com si fos una penyora.
Demano als Reis, per a mi i per a tots els que estimo, que no ens manqui mai un bri d'aquesta llum.
Glòria Vendrell Balaguer
Gener de 2021
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada