Sant Jordi i el Roger
El Roger era un nen que estimava molt la seva mama. Quan va arribar el dia de Sant Jordi, va decidir comprar-li una rosa ben vermella, però es va adonar de que solament tenia una moneda.
Va sortir al carrer i li va preguntar al primer que va trobar , que venia roses vermelles:
- Que em donaria una rosa ben bonica, per la meva mama?
- Sí noiet, però m’has de donar cinc monedes.
- Ahhhh...mmmmmhhhhh.... és que jo solament en tinc una de moneda
- Doncs així t’hauràs de quedar sense rosa.
El pobre Roger va anar de botiga en botiga, de taula en taula pels carres, i ningú li volia vendre una rosa per la seva mama, perquè totes valien cinc o sis monedes i ell solament en tenia una.....
A cadascuna de les parades de roses, el desconsolat Roger hi va deixar caure una llàgrima petita i tebiona, de la pena que tenia de no poder comprar la rosa... però ell no s’adonava, que algú, al seu darrera , anava recollint totes les llàgrimes i les anava guardant en un pot de vidre....
Després de recórrer tota la ciutat, el Roger va decidir que aniria a la muntanya a buscar roses... -“ segur que allà en trobaria moltes i ningú li demanaria cap moneda!”- va pensar en Roger. Però quina va ser la seva sorpresa , en arribar a la falda de la muntanya: doncs va veure que estava tota plena de gent!!!! Senyors i senyores que recollien totes les roses que trobaven...
- Què fas aquí vailet? Apa, marxa a casa teva que nosaltres estem enfeinats, recollint totes les roses per portar-les a vendre després.
- Jo només en volia una- va dir el Roger-
- Ni una ni cap, au marxa!
El roger es va asseure al costat del camí i quan vessava l’última llagrimeta , petita i tebiona, es va adonar de que algú , al ser darrera l’havia recollit i l’havia posat en un pot de vidre.
- Peeeeeerrrrroooooooòòò....... si és Sant Jordi! – va exclamar bocabadat en Roger- maaaaarreeeeee mevaaaaaaa!!!!!!!!
- Fa molta estona que t’estic seguint i sé molt bé que és el que et passa. No et preocupis per la teva mama, que avui tindrà un ram de roses, precioses i ben vermelles.....
Sant Jordi va obrir el pot de vidre i va deixar caure al terra totes les llàgrimes que havia recollit del Roger. De cadascuna de les llàgrimes va néixer, una rosa vermella i lluenta.... el Roger no n’havia vist mai de tant boniques!
- Au vés a portar-les a la teva mare, que la faràs molt feliç.
En aquell mateix moment, el Roger es va despertar: -oooohhhhhh!! solament havia estat un somni!... Quina llàstima! Havia estat un somni tan bonic!- va pensar en Roger.
Però quan va es va alçar del llit, al posar els peus al terra, va veure, que al costat de les seves sabatilles hi havia un ram de roses , igual que el que li havia regalat Sant Jordi en el somni, acompanyat d’un sobre menut , pintat amb ratlles vermelles i grogues.
El va obrir, tot nerviós amb molta cura, i va llegir el que hi havia escrit:
“ Espero que li agradin molt
a la teva mama
les roses.
Un petonet!.
Sant Jordi “
Va sortir al carrer i li va preguntar al primer que va trobar , que venia roses vermelles:
- Que em donaria una rosa ben bonica, per la meva mama?
- Sí noiet, però m’has de donar cinc monedes.
- Ahhhh...mmmmmhhhhh.... és que jo solament en tinc una de moneda
- Doncs així t’hauràs de quedar sense rosa.
El pobre Roger va anar de botiga en botiga, de taula en taula pels carres, i ningú li volia vendre una rosa per la seva mama, perquè totes valien cinc o sis monedes i ell solament en tenia una.....
A cadascuna de les parades de roses, el desconsolat Roger hi va deixar caure una llàgrima petita i tebiona, de la pena que tenia de no poder comprar la rosa... però ell no s’adonava, que algú, al seu darrera , anava recollint totes les llàgrimes i les anava guardant en un pot de vidre....
Després de recórrer tota la ciutat, el Roger va decidir que aniria a la muntanya a buscar roses... -“ segur que allà en trobaria moltes i ningú li demanaria cap moneda!”- va pensar en Roger. Però quina va ser la seva sorpresa , en arribar a la falda de la muntanya: doncs va veure que estava tota plena de gent!!!! Senyors i senyores que recollien totes les roses que trobaven...
- Què fas aquí vailet? Apa, marxa a casa teva que nosaltres estem enfeinats, recollint totes les roses per portar-les a vendre després.
- Jo només en volia una- va dir el Roger-
- Ni una ni cap, au marxa!
El roger es va asseure al costat del camí i quan vessava l’última llagrimeta , petita i tebiona, es va adonar de que algú , al ser darrera l’havia recollit i l’havia posat en un pot de vidre.
- Peeeeeerrrrroooooooòòò....... si és Sant Jordi! – va exclamar bocabadat en Roger- maaaaarreeeeee mevaaaaaaa!!!!!!!!
- Fa molta estona que t’estic seguint i sé molt bé que és el que et passa. No et preocupis per la teva mama, que avui tindrà un ram de roses, precioses i ben vermelles.....
Sant Jordi va obrir el pot de vidre i va deixar caure al terra totes les llàgrimes que havia recollit del Roger. De cadascuna de les llàgrimes va néixer, una rosa vermella i lluenta.... el Roger no n’havia vist mai de tant boniques!
- Au vés a portar-les a la teva mare, que la faràs molt feliç.
En aquell mateix moment, el Roger es va despertar: -oooohhhhhh!! solament havia estat un somni!... Quina llàstima! Havia estat un somni tan bonic!- va pensar en Roger.
Però quan va es va alçar del llit, al posar els peus al terra, va veure, que al costat de les seves sabatilles hi havia un ram de roses , igual que el que li havia regalat Sant Jordi en el somni, acompanyat d’un sobre menut , pintat amb ratlles vermelles i grogues.
El va obrir, tot nerviós amb molta cura, i va llegir el que hi havia escrit:
“ Espero que li agradin molt
a la teva mama
les roses.
Un petonet!.
Sant Jordi “
Glòria Vendrell i Balaguer
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada