NECESSITAT DE SEGUIR EL CAMÍ



Sempre i en tot cas, quan pretenem arribar a algun lloc, hem de seguir el camí marcat, encara que aparentment, a vegades sembli més fàcil anar per a altres llocs.

Recordo d’una manera especial, la baixada del “ Balcó de Pineta” del Pirineu d’Osca: preciosos escampalls de lliris liles, cobrien trossos ben grans de la muntanya. Degut al cansament , semblava que les catifes de lliris, convidessin a llençar-nos rodolant muntanya avall…aparentment era suggerent ,bonic i més ràpid, però de ben segur que prendríem mal. Era recomanable i segur, seguir el camí en ziga-zaga, estret i inacabable. Segur que arribaríem més tard, però arribaríem sans i estalvis.

Sovint a la vida, es fa necessari també, seguir camins, potser menys atractius i més costeruts. A vegades ens capfiquem en agafar “ dreceres” que no coneixem, per obviar l’esforç i la dificultat. Els camins tenen a veure amb la maduració i creixement de la persona. Si els deixem de costat, ens podem convertir en adults-infants. Certament, tot aprenentatge suposa a la vegada, per una banda, plaer i satisfacció, i per altra, esforç, treball i dedicació amorosa. 

Et guiaré pel camí de la saviesa, per les bones rutes et conduiré. Si hi passes no trobaràs obstacles. No ensopegaràs si hi corres.
Prov 4,11-12

Fixa’t en la ruta per on passen els teus peus i els teus camins es mantindran segurs. No et desviïs ni a dreta ni a Esquerra, aparta’t de caure en el mal.
Prov 4, 26-27

Els teus plans et poden semblar bons, però podrien portar-te a la mort.
Prov 16,25

El qui s’aparta del camí assenyat, acabarà en companyia dels morts.
Prov 21,16


Elles et salvaran del mal camí i de l’home de parla enganyosa, que abandona el camí dret, tot perdent-se fosca enllà… 
Prov 2 , 12-13

M'has alliberat de la mort, has guardat el meu peu d'ensopegar, perquè camini al teu davant, Déu meu, a la llum de la vida. 
Salm 56,14

Així els habitants de la terra han trobat el camí dret, els homes han après allò que et plau. La Saviesa els ha salvat.» 
Sv 9,18

Aparta'm dels falsos camins i fes-me el do de la teva Llei. 
Salm 119,29

Els camins de Déu són segurs (...) condueixes els meus peus per camins amples i els meus passos no flaquegen.
Salm 18,31.37

Però jo he estat a punt de desviar-me, i ja quasi relliscaven els meus peus 
Salm 73,2

Examino els meus camins perquè els meus peus no es desviïn del teu pacte. Sense torbar-me,avanço de pressa en la guarda dels teus manaments. Els paranys dels injustos m'envolten, però jo no oblido la teva Llei(...) El seny em ve dels teus preceptes; per això detesto els camins enganyosos. 
Salm 119,59. 104

No et passarà res de mal ni s'acostarà a casa teva cap desgràcia, perquè donarà ordre als seus àngels de guardar-te en tots els camins. Et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres; trepitjaràs lleopards i escurçons, passaràs sobre lleons i sobre dracs. «Ja que s'empara en mi, jo el salvaré, el protegiré perquè coneix el meu nom. Sempre que m'invoqui, l'escoltaré, estaré vora d'ell en els perills, el salvaré i l'ompliré de glòria;saciaré el seu desig de llarga vida, li mostraré la meva salvació
Salm 91,10-16 

Jesús li respon: jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no va. Al Pare si no és per mi.
Jn 14,

Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que condueix a la perdició, i són molts els qui hi entren. 14 Però és estreta la porta i dur el camí que condueix a la vida, i són pocs els qui el troben.
LLc 7,13

Glòria Vendrell i Balaguer 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa