dissabte, 26 d’agost de 2017

Selva de Irati


La selva d’Irati és un immensa i frondosa fageda-abetal situada al valle de Salazar. Tot i que també s’hi pot accedir des del valle d’Aezkoa, nosaltres ho hem fet òbviament des del vall de Salazar. Sota l’ermita de la “Virgen de las Nieves” conflueixen els rius Urbeltza i Urtxuria, que són els que formen l’Irati, el riu que dóna nom al lloc.

Al mig del parc, l’embassament de Irabia que fa de regulador del riu, sinuós, verd-blau ,retorçat, i amagat entre els arbres, ens ha delitat i ha jugat amb nosaltres a cuit i a amagar un bon tros de camí.

Hem caminat tot el matí en un trajecte circular de 20 km i ho hem fet entre obagues, molses, bolets de fusta i falgueres, acompanyats per les aromes humides del llac i del bosc...








Bonic, però massa llarg pel meu gust; Prefereixo els espais oberts i les alçades i és per això que a l’anar i al tornar, he trobat del tot preciós el port amb el mirador de Goñiburuko... fins i tot el vent i el fred que provocava, m’ha semblat del tot màgic.

ntra. sra. de las Nieves

ntra. sra. de las Nieves

camí ntra. sra. de las Nieves
mirador Goñiburuko
Pensant en com espero demà pujar l’Orhi, se’m fa més bonic encara el salm d’avui “ la meva ànima espera el Senyor, igual que el sentinella espera l’aurora”

Glòria Vendrell i Balaguer
20 agost 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada