LES ROSELLES JUGANERES

Com que havia arribat l’estiu, al vent li agradava jugar amb els núvols i amb els pardals que volaven pel cel... i de tant en tant, també baixava fins els camps , passava pels camins i saludava les flors i els arbres, i jugava amb ells, tot bellugant les seves tiges, fulles i branques... i quan feia això , tot era gresca ,i el vent i quasi tots, s’ho passaven d’allò més bé...
- Demà us tornaré a venir a veure i jugarem plegats!
Però vet aquí, que totes les flors , menys les roselles, ja n’estaven ben tipes del vent juganer, i aquell dia li van dir:
- Vés a jugar a un altre lloc, que amb aquestes corredisses i bufades, encara ens trencaràs la tija !
El vent juganer, a partir d’aquell dia, solament va poder jugar amb les roselles, que sempre l’esperaven :
- Bufa! Bufa més fort!!!!..... jajajajaja .... i vinga i vinga a riure !...
Al final de l’estiu, va passar una cosa ben curiosa: les flors que no havien volgut jugar amb el vent, s’havien quedat ben soletes, al costat dels camins... a tot estirar n’hi havia una dotzena de cada manera.... però de roselles n’hi havia a cents : als camins, als jardins, als camps de blat, al costat de les cases, a tot arreu.... sabeu què havia passat? : doncs que el vent, mentre jugava amb elles, sense saber-ho, havia fet volar les llavors de les roselles, i a cada lloc on havia caigut una llavor, hi naixia una altra rosella, i una altra, i una altra, i una altra.... i tot era ple de roselles vermelles, boniques i juganeres.

Glòria Vendrell i Balaguer