La cicatriu d'en Roc
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOGS1aShU2tCsPSljSsFWqW1N8Fn1i0wXSaVoTwAjUN_BdAcTUGuGoMzRIoAgjc3KOC7kU0-6e31cMNKUhlrDondTVETWvKyAT_j0A6a8x-XXtsogWEiB18BWHTd0sETOQmeESJA5axQTg/s640/tatuaje-1.jpg)
En Roc era un home que no feia honor al seu nom, ja que era de mena feble i poca cosa. Feia molt de temps que vivia sol sense problema (“millor sol que mal acompanyat”, deia sovint) llevat de quan se li esgavellava alguna cosa i de quan es trobava malament, que llavors tot eren nervis i complicacions. Quan era encara jove , un vespre al tornar a casa, un xicotet no gaire més gran que ell, l’havia acorralat, amenaçat amb unes tisores i robat la cartera amb els pocs diners que hi duia. Primer s’hi va resistir una mica, però després a la vista del metall punxegut, no va tenir esma per a res més. No va dir res a casa. Durant molt de temps no va dir res a ningú. Va ser mesos més tard, quan davant la insistència d’amics i companys per sortir a fer unes copes, es va veure obligat a confessar que tenia por de sortir a causa del succés ocorregut. I sí que és veritat que allò el va alleujar una mica, però no va ser suficient. Al Roc li passava una cosa ben curiosa : a l’alç