Roma, gener del 2012
La llum del dia trenca les nuvolades i el cel es tenyeix de porpra. Volem a Roma. Una de les set colines, la colina vaticana ens espera al matí i ens acomiada al capvespre. Bernini i Michel Anggelo ens piquen l’ullet. Estels i cúpules, l’arbre i “ el nen “ .... i el blau de la tarda que enfosqueix. La clau de Pere s’estén als nostres peus, com una catifa de llums, encara nadalenques Al bell mig de la piazza Nabona, els quatre rius obren les goles i ens obsequien amb dolls d’aigua blavosa i groga. El Tíber dorm mentre creuem el riu i el castell de sant Angel·lo ens esguarda. Fulles daurades reposen plàcides i murmullen paraules inintel·ligibles, que s’emporta la remor tèbia del vent Caravaggio ens ha mostrat el seu quadre : Mateu i el dit del Mestre en clarobscurs... com la tarda romana El Panteó monumental i esplèndid sempre em sorprèn, portentós i impertèrrit al pas del temps....