Passar la fe de la millor manera possible
Passar la fe és un deure, entenent aquest deure, no com una imposició moral sinó com voler passar als fills el millor que hom té. De la mateixa manera que pensem i procurem per a ells la que creiem millor escola possible, millor alimentació possible, millors vacances possibles etc, igualment doncs pensem i procurem per a ells la millor vida espiritual possible. Està demostrat que els nens, per la seva capacitat simbòlica, per la seva altíssima dosi d’admiració i de sorpresa i per la seva innocència, són especialment aptes per acollir la transcendència, de manera que aquest és el millor acompanyament que podem fer. Els nens no són “tontos”, on hi ha veritat, l’ensumen i s’hi “apunten”. Altra cosa és el camí que faran i què acabaran decidint en la seva llibertat, però si més no, hauran rebut alguna cosa valuosa i això no els hi podrà prendre ningú. Educar en llibertat és oferir i ensenyar perquè coneixent puguin decidir. De fet tothom ofereix i ensenya el que creu, no...