Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Gabriela Mistral

El meu pare té un jardí

Imatge
No és la primera vegada que parlo del jardí del meu pare, ni crec que en sigui l'última, perquè cada cop que hi sóc, en cada racó de fulla i en cada tast de flor, hi veig brodat el gest de qui m'ha vehiculat la vida.  El jardí és dels dos, de pare i mare, però ha estat ell qui fins fa poc l'ha cuidat amb esmer i qui ha tallat la gespa cada vegada que les filles hi haguéssim d'anar per tal de que la trobéssim a punt  i neta de fulles... és per això que parlo d'ell, tot i sabent que podria parlar dels dos. Els hi déc moltes coses, la millor la fe que fa més ampla la vida, però també moltes altres que se li assemblen : el gust per l'aire, pel sol, per les aigües, pels arbres, les muntanyes i les flors. El jardí, tot i essent natura petita i domesticada és penyora del "Jardí" que anhelem en el fons del cor, tal com fa poc en parlava a  "claustres" . És natura canviant, és bellesa petita, recòndita, oculta a vegades i altres ple...

De Poetes i de Girona

Imatge
Rabindranath Tagore Cuando nuestros ojos se encontraron a través del seto, pensé que iba a decirle alguna cosa; pero ella se fue. Y la palabra que yo tenía que decirle se mece día y noche, como una barca, sobre la ola de cada hora. Parece que navega en las nubes de otoño, en un ansia sin fin; que florece en flores de anochecer, y busca en la puesta del sol su momento perdido. Chispeaba la palabra, como las luciérnagas, por mi corazón, buscando su sentido en el crepúsculo de la desesperanza; la palabra que yo tenía que decirle. Miguel de Unamuno Desde mi cielo a despedirme llegas fino orvallo que lentamente bañas los robledos que visten las montañas de mi tierra, y los maíces de sus vegas. Compadeciendo mi secura, riegas montes y valles, los de mis entrañas, y con tu bruma el horizonte empañas de mi sino, y así en la fe me anegas Antonio Machado A la desierta plaza conduce un laberinto de callejas. A un lado, el viejo ...

LA VALL DE CHISTAU

Imatge
..." y en su Dios se ha dormido, como en cojín de luna, almohada de sus sienes, una constelación, canta el padre para ella sus canciones de cuna y la paz llueve largo sobre su corazón..." GABRIELA MISTRAL