Pla de Coumebières, estany Labant, estany d'Alate, port de Saleix
Hem anat a Aulus-les-bains i des d'allà hem fet un preciós circuit que, com que ens ho prenem amb molta calma i gust, ens ha suposat gran part del dia.
La veritat és que el menys han estat els estanys, tot i cal dir que l'Alate molt i molt millor que el Labant. que és ben poca cosa. El millor de tot ha estat el camí d'anada per un regal molt especial: hem sortit de casa ennuvolats, hem arribat a Aulus emboirats, però en començar a caminar, la boira ens ha donat treva i ha quedat tot el dia als nostres peus, deixant unes imatges impol·lutes, excepcionals, espectaculars... em falten paraules per descriure-ho. I al darrere del mar de boira, alçat com un miratge Le Mont Valier, majestàtic, quasi insolent, bellíssim... al fons, molt al fons, quasi avergonyit, s'insinuava el massís de la Maladeta.
El port de Saleix l'hem fet de tornada, perquè ha estat una ruta circular. Des d'allà la vista és bonica, com la de tots els ports de muntanya, però no entenc com el circuit no anomena el coll sense nom (no el conec) que es troba a la meitat de la ruta i que aboca a la vall de l'altre costat, amb una vista paradisíaca dels estanys de Bassiés. Ha sigut una bona estona per dinar, per contemplar, per descansar de la pujada, per ser una miqueta més feliç al saber que hi ha coses tan boniques, per aixecar la mirada oblidant-nos de tantes cabòries que ens afeixuguen cada dia...
Finalment, la boira ens ha enxampat baixant, però ha estat d'agrair perquè ens ha protegit del sol en una baixada pronunciadíssima. Ben cansats i ben contents hem iniciat el retorn a la nostra bonica casa dalt de la muntanya a Esplàs de Sèrou, que ens esperava satisfeta com si fóssim els seus amos sempre.
"Des del cim, feu-me veure cims més alts"
Himne de laudes del matí
Glòria Vendrell Balaguer
Juliol 2023
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada