Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2013

El noi de la mare

Imatge
La madoninna de Roberto Ferruzzi Del Joan Pau Inarejos i Vendrell : Una de les funcions més antigues de la música és adormir. Així de pràctic i de prosaic. Melodies com ‘El cant dels ocells’ o ‘El noi de la mare’ han estat humils cançons de bressol abans d’esdevenir himnes culturals. Qualsevol mare sap que l’acompanyament rítmic del son no és cap banalitat ni cap tràmit, sinó un moment de màxima dedicació i deteniment. La cançó de bressol és un gènere de l’art. Secret i recollit: per a un únic espectador. La cançó de bressol es com l’àtom de la física quàntica: s’esvaeix amb la mirada de l’intrús. Mai s’hi pot interferir, ningú pot posseir des de fora aquest alletament de la paraula. Si ho fa, la veu comença a trontollar i la vocalista marxa a l’encalç d’un lloc més apartat. El curiós és que, si s'hi para una orella indiscreta, es comprova que hi ha poques cançons de bressol mal interpretades. Sembla que, en aquest registre subtil, la veu humana treu la seva millor

Algú

Imatge
www.mirada.es Els carrers eren plens de gom a gom, malgrat la crisi. Llums de colors, estrelles tentinejants, angelets inexpressius, Pare Noels amb campanetes, botigues engalanades amb cintes brillants, música nadalenca que s’escapa per sota de les portes estenent per les voreres una catifa ensucrada i grisosa... i algun que altre pessebre discret darrera un aparador. Aquest és l’espectacle mentre algú que ni compra, ni té, ni expressa res perquè ja no té esma, ni escolta música enganxifosa , ni pretén engalanar res... al so de les campanetes llunyanes i a la vista d’altres estrelles, assegut entre cartons pudents, pensa per un moment que aquell nadó de bolquers protagonista de les Festes, va haver un dia que potser sí que havia tingut alguna cosa a veure amb ell... En un tres i no res, tot es fa fosc i en la quietud més solemne li sembla veure algú que ve... que li estén la ma, que el besa i que l’acarona amb tendresa ... Glòria Vendrell i Balaguer Desembre d

Un rebrot naixerà de la soca de Jessè

Imatge
  "Et dono gràcies perquè has ocultat aquestes coses als savis i intel·ligents i les has revelat als senzills" Mateu 13,25  I en la nit del misteri hem cantat, les antigues cançons de la mula i l'infant i els tres Reis i l'estrella. I oferíem la nit amb els ulls i les mans Miquel Martí Pol "Hazme noche ,el poeta de estas almas despiertas que contemplan maravilladas la luz de las estrellas " Rabindranath Tagore Quan vinguis m'agradaria preguntar-te , saber muntanyes de  coses ,  veure el final del fil prim que s'allargassa al meu davant i que m'estira... però en tinc prou si et quedes molt a prop nostre Glòria Vendrell i Balaguer

Advent : desig i espera

Imatge
www.maristmusig.org.aug Hi ha dones i homes de política, homes i dones d’esport, homes i dones de ciència… Cadascun d’elles i d’ells marquen el calendari de la seva vida amb tèmpores diverses... Doncs per a mi que sóc dona de fe, ha arribat un temps ric, dens i prenyat de significat : l’advent, el temps de l’esperança.  Així doncs comencem l’any litúrgic amb “l’espera “. Però no és una espera resignada, ni amorfa, ni indiferent, ni “acomodada” ni “perquè toca “. És una espera viva i tensa, unida al desig de les coses valuoses, de les realitats que ens vesteixen per dins i no pas per fora. La clau està en el “ desig”. En la mida que aquest és fort i creix, en la mateixa mida l’espera es torna més de debò i sobretot més gratificant i significativa. Ja fa uns quants segles que deia Sant Agustí, que si existeix la set, que forçosament ha d’existir aigua que l’apagui , el poeta R. Tagore parlava d’una flauta senzilla de canya que esperava ser omplerta de música , la natur