Vall del Madriu
Hi vam anar fa bastants anys amb la Cristina i els bessons i ens va agradar molt llavors i avui altre cop, sabent però, que el millor no ho hem vist, perquè el més exquisit és al bell mig de la vall, i com que l'accés no és fàcil, per poder veure-la tota es fa necessari fer nit en algun refugi. Fa dos dies hi vam ser a l'altre extrem, perquè a la vall s'hi accedeix a banda des d'Engolasters i a l'altra des del Grau Roig.
És una vall d'origen glacial, com moltes, patrimoni de la humanitat, té forma d'U i drena la conca secundària més gran d'Andorra, es poden veure les traces de les glaceres sobre el granit de la zona coneguda com el Roc de l' Estall, el fred intens durant alguns segles va fer que els pocs habitants reculessin i l'abandonessin definitivament, en queden algunes mostres, com les bordes enrunades del costat del refugi Fontverd, els llogarets d'Entremesaigües i Ramio, la Farga...
Com que era d'hora i com que la fresqueta era bona, al principi del camí ens han acompanyat els trins de reietons, pinsans, respinells i mallerengues , segurament amb algun que altre esquirolet que ens espiava... Ja de tornada, una parada obligada a sant Miquel d'Engolasters ha acabat d'arrodonir-ho, però el millor de tot, l'aigua, aigua sorollosa, aigua fresca i transparent, aigua vigorosa, aigua en forma de riu, de salt, d'estany, de font o de rosada ... Però sempre aigua de vida.
Salm 42
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada