La Vida és un do

Hi ha coses, que passi el que passi i passin quan passin, malgrat diguin el que diguin, de per si són alegria. Li vaig sentir dir a un professor de bioètica, que la Vida és quelcom més important del que pensem : quan es produeix la vida en el si de la mare, encetem un procés que no te caducitat. De la mateixa manera que el raig de llum té una direcció definida i que malgrat canviï de forma i de direcció, i per tant de percepció, a partir de que entra amb contacte amb l’aigua o una altra cosa, tot i així, continua essent un halo de llum i es va reflectint successivament en un viatge sense fi, doncs de la mateixa manera és la Vida, que des de la seva gènesis inicia un procés meravellosament canviant i sorprenentment inacabable. Vida i alegria són gairebé la mateixa cosa. Si més no, van de la ma. Quan agafen camins aliens, és que alguna cosa no funciona. Potser passa que a vegades pensem la Vida i l’alegria, en termes de conquest...