Venbariarismes

Fa dies que a  cal Llop se sentia un gemec, un gemec petit, assossegat, continuat, com si la brisa primaveral el portés d'un lloc a un altre en un vaivé dansaire penitent. El gallaret li va dir  a la flor gatosa que l'Eudalet estava  moix, que un cop de cor l'havia desgavellat altre cop. -Quan tornarà?, van preguntar les campanetes amoïnades, però ningú va contestar,  ni la flor de farigola, ni el petit jacint ,ni la flor de pa d'àngel, ni la dent de lleó.. Un silenci primerenc i primaveral va ressonar  pel bosc guardant totes les respostes. Però avui és sant Jordi, la pandèmia llangueix tímidament, ha cessat el gemec de cal Llop, les flors s'han alegrat de veure'l de nou i fa sol. "l'Eudalet de cal Llop ha tornat!" han cridat les roses, que més enceses que mai, han vessat els seus vermells i han foragitat el drac, el gran drac. Benvingut a casa papa, de nou! Glòria Vendrell Balaguer sant Jordi 2021  

Sant jordi de gvendre3

Avui podria parlar de què hi ha de veritat , què hi ha de llegenda i què d"afegitons a la història de sant Jordi, però de confessar que ho trobo irrellevant. El que sí sé, és que any rere any és una festa que ens enganxa perquè necessitem creure, la humanitat necessita creure , que el mal no tindrà l'última paraula de la història, especialment en el temps que correm on sobreabunda la violència, la solitud i la guerra. Així doncs , una altra història de sant Jordi: " De sobre la terra s'estremí i de les sevess entranyes en va sortir un foc gegantí. Les gargamelles del drac van vomitar tot el verí dins el mar i va clavar les urpes als peus de les muntanyes. Les ciutats van omplir-se de tota la gent que fugia esperitada, van alçar muralles i frontisses i es van armar fins les dents, però res va ser suficient per plantar-li cara al drac. Quan tot semblava perdut, els núvols van esbossar en el cel una silueta cavalleresca. La seva sola imatge va at...

Havia una vegada un país petit que vivia  en pau i harmonia: cada cosa era al seu lloc, tothom sabia el que havia de fer, el sol lluïa cada matí sense escatimar cap raig de llum i la gent era feliç. El rei en tenia prou amb que la gent del seu país estigues contenta de viure-hi. Passava tan desapercebut que molt pocs sabien que existia, ni ell ni el seu castell , on hi passava els dies al costat de la seva filla que tenia un nom estrany : "princesa del cor endins ".  El castell i tot el país l'havia construït ell mateix amb les seves mans, però tampoc ho sabia quasi ningú. De fet a ell no li importava gens ni mica, era tan bonic el seu país ! i tant feliç la seva gent ! Però va passar el que el rei no hagués volgut mai : el drac ferotge que rondava la terra feia temps, va acabar trobant el camí del petit país, i va omplir el cel de foc i les cases d'ombra i la gent de por... La princesa del cor endins va ser la primera víctima. El drac sa...

Hi ha dracs i princeses pàgines de contes  i un cavaller llibres que vessen  les taules colors de primavera que estrena nens i nosaltres sol, cançons i roses arreu... és això  o què carai té ? Glòria Vendrell i Balaguer 23 abril 2013