Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2011

Te recuerdo

Imatge
Te recuerdo una y otra vez sin descanso te extraño de nuevo te veo en los huecos que dejan las horas te acaricio despacio en las tibias secuencias Pensé que te irías de otro modo que sería distinto que sabría como hacerlo Hablan las flores marchitas rastros ocultos dormitan y palabras en el aire, flotan y musitan en sueños. Glòria Vendrell i Balaguer Gener del 2011

Som

Imatge
foto: Anna Bosch " Nacemos y morimos por un beso de Dios" Mario Satz

Pare i avi

Imatge
video del LLuís

iaia i avi en el cor

Imatge
video del Lluís

Una petiteta mostra de Blaikorus

Imatge

" El tamborilero"

Imatge
“ El camino que lleva a Belén baja hasta el valle que la nieve cubrió”. Igual que el timbaler, nosaltres tenim sempre al davant,  un camí que duu a un lloc, on ens delim per arribar-hi. A vegades perdem de vista el camí, o perquè l’ha “ cobert la neu” o perquè no ens agrada baixar al fons de les valls. Sempre resulta més gratificant,  ser dalt dels cims, on la mirada tot ho abasta i  on la sensació de control és més clara. ... Però està clar que per arribar on volem, és del tot irrenunciable el camí en baixada. “ Los partorcillos quieren ver a su Rey. Le traen regalos en su humilde zurrón “ En aquest viatge, acostumem a mirar de reüll als que ens envolten, a  fer comparacions inevitables, a pensar que les coses que ells porten dins  la samarra,  són millors que les nostres, a imaginar que els altres tenen les coses clares i nosaltres no. ...I pot ser que ens sentim perduts, desorientats, desencisats, i sols en el camí. “ yo quisiera poner a tus pies, algún prese

Si son buena gente harán un mundo bueno

Imatge
Leopoldo Abadía ( nacido 1933 en Zaragoza), profesor y escritor español conocido por su análisis de la crisis económica actual Autor de " La crisis Ninja " dice en su artículo: "Me escribe un amigo diciendo que está muy preocupado por el futuro de sus nietos. Que no sabe qué hacer: si dejarles herencia para que estudien o gastarse el dinero con su mujer y que "Dios les coja confesados". Lo de que Dios les coja confesados es un buen deseo, pero me parece que no tiene que ver con su preocupación. En muchas de mis conferencias, se levantaba una señora (esto es pregunta de señoras) y decía esa frase que me a mí me hace tanta gracia: "qué mundo les vamos a dejar a nuestros hijos?" Ahora, como me ven mayor y ven que mis hijos ya están crecidos y que se manejan bien por el mundo, me suelen decir "qué mundo les vamos a dejar a nuestros nietos?" Yo suelo tener una contestación, de la que cada vez estoy más convencido: "y a
Imatge
 " L'herència del Senyor són els fills, els descendents són la millor recompensa;   els fills que heu tingut quan éreu joves són com les fletxes en mans d'un guerrer. Feliç l'home que se n'omple el buirac!" Salm 127,4-5