 |
| San Juan de Busa |
Es tracta d’un conjunt de petites esglésies que comparteixen característiques molt semblants, construïdes entre els segles X i XI i situades en un espai petit, al costat del riu Gàllego, entre Sabiñánigo i Panticosa. Hem d’agraïr sobremanera la tasca de recuperació realitzada pels “Amigos del Serrablo”. D’entre les 15-20 que existeixen, n’hem visitat cinc, però pel que sembla les més significatives estan dins d’aquestes cinc: san Bartolomé de Gavín, san Pedro de Lárrede, san Martín de Olivan, san Juan de Busa i santa Eulalia de Orós bajo.
Cal dir que quan parlem de “mozàrab o pre-romànic” en realitat estem parlant del mateix. El que sí sabem és que fins el 1071, en aquestes contrades, es practicava la litúrgia mozàrabe. La litúrgia romana es va acabar imposant més tard, en temps del rei aragonès Sancho Ramírez.
Amb portes i finestres amb arc de ferradura, nau única amb sostre de fusta i abssís semicircular (excepte san Bartolomé de Gavín, que segurament per influència visigòtica manté la capçalera rectangular), però un dels elements que fan inconfusibles aquestes petites edificacions, són les seves torres-campanari, esbeltes en proporció a la resta de la construcció (recorden alguns minarets islàmics)
De totes elles em quedo amb san Juan de Busa: la bellesa de la simplicitat, l’harmonia del paisatge, la solitud i la companyia, el soroll que no hi cap, el descans de l’ànima, “el sant dels sants”, el millor “tabernacle”, la pregària que brolla ....
Glòria Vendrell i Balaguer
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada