Venbariarismes

  Mirepoix és un poble medieval que conserva el seu nucli antic gairebé intacte. Està situat al Languedoc-Rosselló en el departament de l'Arieja. Va ser fundada pels fenicis, va ser convertida en una de les ciutats més importants el s. XI-XII,  va ser reconstruïda el s. XIII, reducte càtar, assetjada, reconquistada de nou i un seguit d'etcèteres que pengen de la seva convulsa història. Un cop travessada la seva única porta d'entrada, la Porte d'Aval, conservada en perfecte estat des del s. XIV, resulta molt recomanable anar fins a la Catedral de sant Maurici, passejar pels seus carrerons i especialment quedar-se una bona estona a l'evocadora plaça, la Place des Couverts , per admirar la porxada i les suggerents construccions medievals que la conformen, destacant la Casa dels Cònsols , amb les seves 104 escultures de fusta que guarneixen l'edifici, desafiant el temps i l'esdevenir històric. Estar preparado es importante, saber esperarlo es aún más importa...

Bon dia,  Feia quasi un any que no em veies muntanya. D'any en any, sempre penso que no estaré a la teva alçada, que arribarà un dia que poca cosa podré fer... quan arribi aquest moment, ja veurem, però de moment et vaig acompanyant per les carenes i els camins, i ser aquí, en la solitud, llevar-se de bon matí i veure't tan bonica i tan suggerent, és una injecció de felicitat. Ja ho deien ahir els laudes del matí: "Escoltem la veu del Senyor i entrem al lloc del seu repòs" Glòria Vendrell Balaguer juliol 2023

Entre el parc nacional d'Ordesa- Mont perdut i el canyó d'Añisclo,  i al bell mig del valle de Vió, Fanlo és un petit poble de la comarca del Sobrarbe que  destaca pel seu gran interès paisatgístic, més que per cap altra cosa, que no és poc.  El poble conserva cases de pedra calcària de grans dimensions, amb àmplies portes de mig punt, patis grans i torres defensives, carrerons empedrats i empinats, de cara al vent , a la cara sud del parc nacional i a la suggerent "Peña Montañesa" que solitària i majestàtica, tanca el paisatge per l'est. L'església gòtica, molt a prop de l'ermita de "los Dolores" (ambdues tancades)  amb un campanar esvelt i prominent, sembla vigilar les possibles amenaces de la vall. No crec que el còvid-19  gosi desafiar el seu esguard. La lluna ens ha picat l'ullet des de la "Peña" abans d'anar a dormir, contenta de veure'ns, nosaltres més encara. Alço els ulls a les muntanyes... d'on em vindrà l'...

Situada des del s.XI a la vall estreta del riu Aragon, del que va ser Canfranc en queda poca cosa, ja que el 1944 un incendi va causar d’estralls. És bonica la placeta de l’església de l’Asunción, guarnida amb el vagó d’un tren, cedit per la fundació de ferrocarrils espanyols, a l’associació de veïns de Canfranc com a cotxe saló, i el riu que transcorre a la seva vora. El Canfranc que tothom coneix acostuma a ser un altre, el que ha crescut al voltant de la mítica estació ferroviària, on s’hi va traslladar l’Ajuntament i la vida comercial. El nou Canfranc té i manté l’estil vintage. No li fa lleig, ans al contrari, és original, curiós, i fins i tot un xic romàntic. Passejar pels seus carrers o entre els arbres i parcs a banda i banda del riu, ha resultat un petit plaer, especialment en un dia plujós com avui, on les suggerents boires i les blanques nuvolades ens han deslliurat de la calor sufocant dels últims dies. Des d’època romana ha estat lloc estratègic polí...

San Juan de Busa Es tracta d’un conjunt de petites esglésies que comparteixen característiques molt semblants, construïdes entre els segles X i XI i situades en un espai petit, al costat del riu Gàllego, entre Sabiñánigo i Panticosa. Hem d’agraïr sobremanera la tasca de recuperació realitzada pels “Amigos del Serrablo”. D’entre les 15-20 que existeixen, n’hem visitat cinc, però pel que sembla les més significatives estan dins d’aquestes cinc: san Bartolomé de Gavín, san Pedro de Lárrede, san Martín de Olivan, san Juan de Busa i santa Eulalia de Orós bajo.  Cal dir que quan parlem de “mozàrab o pre-romànic” en realitat estem parlant del mateix. El que sí sabem és que fins el 1071, en aquestes contrades, es practicava la litúrgia mozàrabe. La litúrgia romana es va acabar imposant més tard, en temps del rei aragonès Sancho Ramírez. Amb portes i finestres amb arc de ferradura, nau única amb sostre de fusta i abssís semicircular (excepte san Bartolomé de Gavín, que s...

San Caprasio Quan puges o baixes dels monestirs de san Juan de la Peña, hom passa per santa Cruz de la Serós que té dues construccions romàniques precioses : el monestir de santa Maria i la petita ermita de san Caprasio. No sempre és millor el més gran, ni el més important, ni el que és més útil, ni el més sofisticat. Clar que depèn de l’ull que mira, però ningú em pot negar que tot i sent molt bonic l’antic monestir de santa Maria, on hom s’hi esguardaria, no seria aquí, sinó al costat de la pedra humil i petita de san Caprasio. Tota una lliçó!  San Caprasio Santa Maria Glòria Vendrell i Balaguer Juliol 2019 Santa Maria

Rabiosament preciós és el qualificatiu que em ve al cap quan penso en el dia d'avui. Hem anat als Lacs d'Ayous, al Parc Nacional dels Pirineus francesos,a la vall d'Ossau. Es tracta d'un recorregut circular de més de 14 km amb vista continuada del Midi d'Ossau,  que permet gaudir de sis llacs: el Bious Artigues 1422m. el Roumassot 1845 m. el Paradís 1976 m. el Meyt 1914m. el Gentau 1947 m.  el Casterau 1943 m. i el Bersau 2103 m. Espectaculars els prats,  espectaculars les vistes,  preciosos els llacs,  bonica la solitud al Casterau,  agraïda l'obaga dels boscos,  lluminós el dia,  assossegat i deliciós el dinar a l'ombra del refugi Ayous,  reparadora i refrescant l'aigua del Gave.... Em deixo moltes coses que no se ni puc explicar perquè hi ha coses,  que de tan pregones que són, el llenguatge no hi arriba. Déu s'ha deixat veure, per això faig meva l'antífona de vespres d'avui que és la festa de Maria Magdalena...