Venbariarismes

"Como a todo el mundo, me horrorizan las esperas en las oficinas de correos o en los consultorios y no soporto las colas burocráticas que nos obligan a hacer, pero a pesar de todo no dejo de esperar lo inesperado" Edgar Morin El cap de setmana passat vaig llegir "Pequeña teología de la lentitud" de José Tolentino Mendonça. Un llibre petit que es llegeix en una revolada, i em sap greu dir revolada perquè contradiu el títol, però la veritat és que a part de ser fàcil de llegir, és un preciós exercici de circumspecció que permet endinsar-se en coses que no acostumem. Molt agraïda. Passo alguns fragments: Necesitamos reaprender el aquí y ahora de la presencia Nuestras vidas son un receptáculo del don En cuestiones de tiempo, la vida es completamente artesanal Nuestra historia empezó antes que nosotros y nos sobrevivirá. Somos el resultado de una cadena innumerable de encuentros, de gestos, de buenas voluntades, siembras, caricias, afectos. El perdón es una declaración u...

  M’hi he dedicat tard a l’ensenyament a secundària, no és que em sàpiga greu, perquè els que em coneixen saben que em faig amiga sense problema amb les tasques (remunerades o no) que la vida em presenta a cada moment, algunes coses d’entrada potser m’atreien poc, però la veritat és que a tot , i dic a tot, li he acabat trobant el gust. Dic això perquè ara que enceto el meu últim curs amb adolescents, no sé quina mena de sensació m’amara, ni és melangia ni és “ja era hora! , ja tocava!”... és tota una altra cosa que se’m fa difícil d’explicar, però en qualsevol cas, contenta, agraïda i disposada. Treballar amb persones i personetes suposa un dels millors aprenentatges que se’ns pot brindar, i tot i que a vegades és difícil educar, també és veritat que he sigut educada per ells i elles. No puc oblidar que educació (educcere) etimològicament significa conduir. Se suposa que som els mestres els que conduïm, però la veritat és que també som conduïts nosaltres, i molt, i ho agraeix...