Venbariarismes

A la Seu d'Urgell a vegades se sent un clam, un clam que reverbera a les parets del Cadí. Passa a vegades en dissabtes de mercat, quan els carrers són plens de paradetes cridaneres: verdures i fruites de Lleida, testos de flors, formatges del Pirineu embotits d'aquestes comarcades i tota mena de roba per posar-se. Ningú ho sent o fan veure que no ho senten, potser perquè ho ofega la música dels acordionistes d'Arsèguel, que en aquesta època de l'any es reuneixen per fer concerts, però la veritat és que el plany de sant Ermengol és ben eloqüent. Des que va caure a Pont de Bar i des que diuen que el Segre el va dur riu amunt fins allà, cada any, a finals de juliol, torna en forma de llum i de cançó, en forma de retaule d'història, de llum i de so i el claustre de la catedral es torna escenari amb un text literari d'Esteve Albert. L'escenificació és a la nit, "El Retaule de sant Ermengol", li diuen, però a voltes, hi ha qui pensa que també es passeja ...