Venbariarismes

Joan 19,18 Allà el crucificaren, juntament amb dos més, un a cada banda, i Jesús al mig. Is. 53 7-8: Com els anyells portats a matar o les ovelles mentre les esquilen, ell callava i  ni tan sols obria la boca. L'han empresonat i condemnat, se l'han endut... X.L. Dufour : El missatge que proclamo és sense dubte un anunci d’amor, però de l’amor crucificat que resta victoriós gràcies a la confiança que tinc en la justícia de Déu. Reconec el rostre de Crist en el del meu germà, en el de l’home desheretat i perseguit per la injustícia dels homes; lluito perquè estigui menys desfigurat en el seu cos de carn i descobreixi el sentit del sofriment. Mirant al que han traspassat, comprendran que Déu és capaç de donar plenitud de la vida al que no es mereix anomenar-se vida. L’acte que Déu ha realitzat al retornar la vida al seu fill Jesús, s’actualitza encara avui. Bonhoeffer :  Déu és impotent i dèbil en el món, solament així està Déu amb no...

  Bruno Forte: " L'essència del cristianisme" El creient és el presoner de l'Altre : precisament així pot portar al pensament la veritat de la fe, deixar-se fer presoner de l'invisible, no immediatament disponible i cert. Per això el creient no te un pensament totalitzador, lluminós en tot, sinó que viu en una mena de pensament nocturn, carregat d'espera, suspès entre el primer i el darrer advent, confortat ja per la llum que ha vingut a les tenebres i, tanmateix, assedegat d'aurora. El pensament de la fe, encara no plenament il·luminat pel dia que pertany a un altre temps i a una altra pàtria, és suficientment aclarit per aguantar la fatiga de conservar la fe: pensament humil, penjat a la creu, que és i continua essent en la nit del món, el punt de referència del deixeble de Crist, l'estel de la redempció. Al seu torn, el no creient que hagi travessat el gual de la Modernitat, quan ho és de debò i fins al fons, i per tant, quan ho és ...