El pati de l’escola. Un conte d'anorèxia
Setembre del 1991 El pati de l’escola era ple de gom a gom. La quitxalla cridanera atapeïa tot l’espai. Pares,mares i alguns avis i àvies, s’ho passaven d’allò més bé, enmig d’aquell desgavell de nens i nenes , en el seu primer dia d’escola. La Magalí mirava amb els seus ulls de poma tot el que succeïa sense entendre-ho massa perquè era encara molt petitona. Asseguda al cotxet, es podia endevinar en el seu rostre l’expectació tan gran que li provocava el primer dia d’escola de la seva germaneta Meritxell. Solament tenia un any. - Quan en tinguis tres tu també vindràs a l’escola- li repetia la seva mare tota l’estona. La Magalí era bufona i rodoneta, com quasi tots els nens i nenes d’un any . Tenia galtones molsudes i cuixetes arrodonides, rinxolets al cap i sacsonets que lluïen entre els plecs de la samarreta. Aquella nit, quan la van posar al bressol, després d’haver menjat les farinetes de cada dia...