Vaig néixer a ciutat, a Barcelona. De fet mai he viscut a Ordal, perquè quan els pares hi van tornar, jo ja no vivia amb ells. Normalment tots estem arrelats a llocs ben diferents, perquè tots som fills de pare i mare, d’avis i besavis que difícilment són del mateix lloc, però malgrat tot això i amb respecte i tendresa per totes les arrels que no menciono, he de dir que no se per quina raó, que en mi han predominat les arrels de pagès. I em passa que no puc anar a Ordal a veure els pares, sense arribar-me a aquest bosc del Penedès que embolcalla tants records guardats en la memòria. Estimo molt endins , una casa vella i enrunada que en els meus primers anys de vida em va veure arribar moltes vegades. Però no hi vivien solament els meus avis, que eren de cal Llop. També hi vivien els de cal Bitxo, els de ca la Pastora i els de cal Rei. Els meus records es redueixen a un safareig on jugava a firetes amb una nena mes gran que jo, al calaix de fusta de la taula on es gua...