Natura inabastable



Un paisatge ens duu a un altre indefinidament. La bellesa que contemplem és inesgotable

Un estiu, a la vall de Boí, prop de les pistes d’esquí de Boí-Taüll, vaig començar a enfilar-me, sense haver-m’ho proposat especialment, primer a una carena arrodonida, que em semblava preciosa, amb la intenció de saber que hi havia més enllà. La carena estava folrada d’herba . En les seves petitetes fulles verdes s’hi reflectien els rajos del sol i multitud de margarides grogues es bressolaven dolçament, acaronades per la bressaina de la muntanya. Un cop dalt va ser fantàstic : la vista del que havia deixat enrere , era espectacular, però el que més em va fascinar, va ser el nou paisatge que des de baix no podia veure, i que era més bonic encara : noves carenes verdes sobre el meu cap i el sol de nou i també les margarides bressolant. No em vaig poder estar de pujar amunt amunt.... la meva sorpresa va ser que, el que em semblava que havia de ser el final del meu petit viatge, mai ho era, sempre trobava un nou horitzó, una nova carena per coronar, nous esguards que no coneixia, ocells que no havia vist a baix, rierols, arbres, herba arreu i moltes i cada vegada més flors. Després de pujar i pujar sense parar, més de dues hores, vaig descobrir contenta, que no havia final, que un paisatge en duia a un altre, cada cop millor i més bonic, si cap. Sortosament la muntanya sempre em reservava sorpreses, se’m mostrava a poc a poc. Era feliçment inabastable. Jo no la podia dominar.

El mateix passa amb Déu : se’ns mostra sempre i solament, en la mida de les nostres possibilitats i del nostre desig de trobar-lo. El que anem coneixent d’Ell cada cop és millor. La seva capacitat de sorprendre’ns és inesgotable. Sortosament, també, no podem dominar-lo. Sempre se’ns escapa. La possibilitat de seguir buscant-lo i de gaudir del seu amor entranyable, ens fa pujar contents , “carena rere carena”

Perquè es deixa trobar dels qui no dubten d'ell, es manifesta als qui se'n fien.
Sv 1,2

La Saviesa brilla i mai no es marceix, es deixa veure fàcilment del qui l'estima, es deixa trobar del qui la cerca. Aviat es fa conèixer al qui la desitja
Sv 6,12-13

El Senyor es revela als seus fidels. Els fa conèixer la seva aliança.
Salm 25,14

Estic enamorat de la Saviesa: li he anat al darrere des de jove i ja la pretenia per esposa, encisat de la seva bellesa.
Sv 8,2

Et lloem, Déu nostre, et lloem; el teu nom s'ha fet conèixer, i tothom conta els teus prodigis.
Salm 75,2

Et sacia dels béns que desitjaves
Salm 103, 5a.

No vull dir que ja hagi assolit tot això o que ja sigui perfecte. Hi corro al darrere per tal d'apoderar-me'n, ja que també Jesucrist es va apoderar de mi. Germans, no em penso pas que ja me n'hagi apoderat, però tinc un objectiu: oblidar-me del que queda enrere i llançar-me cap allò que hi ha al davant. Corro cap a la meta per aconseguir el premi que Déu ha convocat allà dalt per mitjà de Jesucrist.
Fl 3,12-14

I jo us dic: Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà, perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren.
Llc 11,9-10

El qui és la Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria
Jn 1,14

Glòria Vendrell i Balaguer 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa