Venbariarismes

Seguint el costum de la festa pagana  Lemuria , que se celebrava el mes de maig, el s.VII , Bonifaci IV va instituir  la festa de Tots els Sants, canviant el significat del Panteó romà, de “tots els déus” a “tots els sants”.  Celebrar la festa a la primavera, en el context pasqual, segurament era el millor, però la forta influència celta per la festa de Samhaim, origen de l'actual Hallowen, va fer que tornés a la tardor. Gregori III al s IX va estendre la festa a tota l'esglèsia i els monjos de Cluny, un segle més tard,  van establir el dia 2 de novembre, com el dia  dels  difunts, per recordar especialment els nostres, els més íntims. Dic tot això per contextualitzar una mica el temps que visc, tan climàtica i estacionalment com experiencialment. Avui que soc a casa dels pares, ara que el sol se'n va en un prodigi de llum i veient el vermell lluminós i suggerent de les fulles del jardí, tenint de fons el Pere que se'ns en va, el pare a l'hospital, la mare ...

En un tres i no res cauran les fulles però abans hauran de ser marronoses grogues o vermelles M’agradaria ser a baix per recollir-les i ser un ocell perquè la caiguda fos lleugera En un tres i no res solament quedarà el tronc de l’arbre S’hauran perdut per sempre les fulles? M’agradaria ser allà dalt per albirar-ho i ser brisa i que no torb, per retornar-les En un tres i no res  Glòria Vendrell i Balaguer Octubre 2017

L'hivern passat no hi eren. Tan sols eren record d'una tardor anterior. Però han passat moltes coses entre les fulles i la seca paret : han sorgit llavors noves, que esplendoroses ( cada any més) han vessat  i han omplert  les teulades i el jardí.  La gama cromàtica és com un ventall que s'obre a poc a poc i sense pressa  A la primavera hi va ser el verd vigorós i tendre.   A l'estiu el verd intens assolellat Ara és el temps del roig No tothom el veu el jardí i les fulles. És un secret poc compartit. Tot i que jo no les planto són ben meves,  perquè sóc jo qui les miro  i diuen que en la mirada hi és tot ! És l'esguard càlid que treu cap de bon matí tenyint de roig tot el que troba.   Les meves fulles no passen comptes, no em jutgen, no pregunten res... són sempre a la vora, al tast, al perfum, a l'espera d'una nova tardor. Està a punt de venir qui les arrenca fins l'any que ve. Gairebé mai tinc temps d'ac...

No m’agrada gaire la tardor. La llum és baixa i tènue, la humitat és alta i els dies curts. Però els bolets sí que m’agraden i les olors del bosc.  I m’agrada també l’escalforeta de les castanyes, que cada any posen a la plaça de l'ajuntament , castanyeres i castanyers. M’agrada sobretot la meva finestra encarada al sol, que cada matí em saluda i em diu “ bon dia” malgrat tot. Són d’un preciós que enlluerna,  les  fulles vermelloses que em deixa veure. Tan punt les miro, hi són. Sempre hi són. Cada any, puntualment,  pinten de color les parets, que sense elles resultarien tristes i avorrides. Passa el mateix amb moltes altres coses. Més enllà de la tristesa ,no hi ha res que no m’agradi  del tot,  seria injust dir el contrari. A vegades passen coses sobtades que un no hagués imaginat,  i te les trobes a les mans com la rosada, lliscant per fora i mullant per dins. De tan estranyes que són, les voldríem llençar lluny, però no és p...

imatges de tardor a Matarranya , cedides per  l'Anna Bosch Hi ha temps per a colors de tota mena :  a la primavera cridanera, a l’estiu calent del sol, al hivern  de fred blanquinós... i  també a la tardor amarronada.   I és que la tardor arriba, com qui no vol, amb castanyes i moniatos, amb panellets i bolets,amb molses fent catifes i amb olors de colors que es passegen pels carrers i per la pell. Venen reculant des de les muntanyes, els vermells i els marrons. I tot ho impregnen i tot ho abasten, els  veiem o no. Abans que caiguin les fulles i deixin el tronc despullat a l’espera de nous dies, elles ens mostren l’última de les seves cares, si cap, la més bonica, no fos que les oblidéssim en la grisor de tantes  mans atrafegades i de tantes feines que no acaben mai. I el cas és que gairebé totes acaben al terra, trepitjades o escombrades, barrejades amb deixalles , trencades i fetes malbé fins desa...