Però

“Hay que tomar una de estas dos resoluciones: fe o ateísmo. La indiferencia, el libre-pensamiento, las domésticas, alicortas - incredulidad o descreimiento - no son sino varios intentos para demorar la gran decisión, "la apuesta ". J.L Aranguren Però en realitat , apostar per creure , o per dir que Déu no existeix, no deixa de ser , les dues cares de la mateixa moneda. En qualsevol dels dos casos, apel.lem algú que és fora de nosaltres. Però en els dos casos hi ha dos interlocutors : un que parla i l’altre que sovint calla. Però , com que som fills de l’empirisme i estem tan acostumats a les evidències i als absolutismes, ens resulta molt complicat treure conclusions en àmbits diferents. Però , no tenim més remei que pensar a Déu, des de les nostres premisses, i això és el que fem. Però , sortosament, Déu no és com nosaltres, és més que nosaltres, és radicalment diferent de nosaltres, és l’ALTRE, és inabastable, inefable....