Miradors d'Ordesa: Cierracin, de las Hayas, de la Herradura

de juliol 20, 2019

És la primera vegada que tinc una vista gairebé aerea de la vall d’Ordesa. El d’avui és un altre dels indrets top que guardaré en el meu arxiu-pirinenc-mental. El senyor Horacio que és el que feia de guia als miradors, explicava que el Pirineu és petit comparat amb altres serralades muntanyoses, però increïblement únic per la seva varietat i pels seus racons d’extrema bellesa. Quan el sentia no hi podia estar més d’acord!

Des de Nerin ha sortit un autocar 4x4 que no solament en ha acompanyat fins els miradors, sinó que ens ha donat mil detalls sobre la flora, la fauna , la topografia i la geologia. La primera vista espectacular ha estat la Peña Montañesa, que durant l’ascensió ha anat revestint els seus 2295m. de diferents colors i perspectives, totes elles precioses.

Per la pista de “Las Cutas” salvem un desnivell de quasi 1000 m. arribant a la cota 2200m Comencem l’ascensió doncs des del valle de Escuain , amb Nerin i Fanlo als peus. En el trajecte gaudim del “erizón” que en aquesta època de l’any està esplendorós tenyint de groc bona part de la muntanya. A partir dels 2000 m. quan l’erizón ja no pot sobreviure, la muntanya es comença a pintar de lila per la quantitat de lliris del Pirineu que han florit, veiem també algun narcís i flors de neu.... mai n’havia vist tantes!

Passem per “las focas” que és un karst, un rocallam dispers i escampat on les roques negres han adoptat formes pintoresques que a alguns els ha recordat foques. L’Horacio ens explica que en realitat en el temps dels temps, aquest lloc estava cobert per un llac d’aigua dolça , una gran quantitat de fòssils trobats ho testimonien, fins i tot diu, el cap d’un cocodril....

Ens explica també que el boix és un arbust molt apreciat , especialment per la seva fusta que és de molt bona qualitat. En veiem molts a l’inici del trajecte, però deixem de veure’n a mida que ens enfilem. El que veiem ara són boscos de pi negre . El pi negre és dels pocs arbres que resisteix les embestides del fred i de la neu. Fins i tot quan un pi negre mor, el seu tronc perdura temps i temps plantat al mig de la muntanya com si del seu esquelet es tractés.

Quan arribem als llindars del parc nacional d’Ordesa, des de tres miradors colocats estratègicament sobre les penyes del canyó , Cierracin, de las Hayas i Herradura, hem tingut el privilegi d’embaladir-nos amb l’exhuberància del Pirineu més pur, d’albirar i contemplar un indret únic....

He estimat tot el que es pot, tot el que veia: el magnífic i impressionant circ de Soaso amb la cua de cavall que cau des de 100 m. les grades, el riu Arazas obrint-se pas, el circ i la cascada de Cotatuero, la faja de las Flores, les escarpades cingleres del canyó , el també canyó d’Añisclo que treia cap, el refugi de Goriz, el bosc de faig, la cova gelada de Casteret, els trencalòs que volaven cercant presses, i els sentinelles del parc, els cims, que majestuosos i imponents, se’ns han mostrat com mai, bellíssims!

Confesso que m’ha embargat l’emoció a l’acomiadar-me del Cilindre de Marboré, de les tres Sorores i les tres Maries, del Soum de Ramond, del pic de las Olas, del pic Gabietos, del Tallon, del Dedo, de la “brecha de Rolando” i del Mont Perdut.

Gràcies

Entreu als seus portals enaltint-lo, canteu lloances als seus atris, enaltiu i beneïu el seu nom. salm 99 dels laudes del matí