Ora et labora a sant Ponç

L’eremitisme va ser el primer model de vida monàstica cristiana. Prové del grec eremos, que significa desert, per tant, una persona eremita (ermitana) és algú que viu sol, aïllat del món i en un lloc apartat, al bosc, muntanya, desert... Són persones ascetes, és a dir, persones que renuncien a tot plaer per dedicar-se completament a Déu.

El monaquisme, del grec monakhós, que vol dir solitari, amb el temps va passar a ser el cenobisme, que prové de koinós i biós (comú, vida) és a dir, vida en comunitat.

En aquest punt, el s.V apareix Sant Benet de Nursia i els benedictins. Sant Benet va fundar la  primera comunitat monàstica i cenobítica, un monestir benedictí a Monte Cassini i va escriure la famosa regla de Sant Benet. Un estil de vida que compagina la pregària, l'estudi i el treball (Ora et labora)

Dissabte passat vam anar a l'església romànica de Sant Ponç de Corbera, antic monestir benedictí. Contemplar-la amb la seva bellesa atàvica, em va suggerir tres coses que m'han fet pensar:

La primera és el testimoni de la pedra, encara que avui estigui nua. També a la vida ens pengem moltes coses que finalment acaben desapareixent i al final solament queda la nuesa, que al capdavall és la realitat, el fonamental, la veritat.

La segona és que, de la mateixa manera que els monjos, per poder viure en comunitat, primer havien de saber estar sols, de la mateixa manera necessitem conèixer i estimar primer la nostra soledat, per després poder conviure amb els que ens envolten.

La tercera és en referència a la seva màxima Ora et Labora. Potser hom pensa que això redueix molt la vida, però no és així. El treball no és solament el remunerat, per tant, aquí hi entra tot el gruix de la nostra existència. I Orar, pregar, no es refereix solament a les necessàries estones de silenci davant de qui ens estima, sinó amarar tota la vida de la seva presència sanadora.

És per tot això que faig meva aquesta frase que vaig trobar fa temps i que no sé de qui és “el món no és de qui es lleva primer, sinó de qui es lleva feliç”. Imagino que sant Benet, o ja la coneixia, o la va intuir.

Glòria Vendrell Balaguer

Setembre 2025