Venbariarismes

  Bagà havia estat sempre un poble de pas cap al túnel del Cadí, ho havia estat fins aquest cap de setmana que hi hem passejat i caminat pels seus entorns. Antigament emmurallada, solament en queda algun petit vestigi. La seva església parroquial dedicada a Sant Esteve és una transició entre el romànic i el gòtic, les parets despullades dels afegits del temps, la seva bonica portalada i els arcs de mig punt i ogivals, en donen testimoni. Capital històrica de l'Alt Berguedà, filla de la baronia de Pinós, amb un centre d'interpretació del catarisme… Molta història fins que la crisi del carbó la va fer petita i per dir-ho d'alguna manera menys important. Però la importància rau en qui la mira, en qui la visita, en el bon gust que deixa sorprendre's per una trobada de gegants i per les colles geganteres, però sobretot per una estona creuant l'antic pont medieval sobre el Bastareny per anar al "Parc de la vila de Bagà" i adonar-se com la primavera engalana qui

  El  Bastareny  neix a Gisclareny, al parc natural Cadí- Moixeró, en un entorn idílic, ens ho ha semblat avui especialment perquè  és un matí de primavera com feia temps que no se'n veia cap: aigua a dojo, ocells que es deixen sentir sense vergonya, sol agraït... tot ha propiciat que l'encontre fos tan bonic  i suggerent.  El Cadí recull tota l'aigua de la pluja i del desgel, però no se la queda per a ell, la cedeix generosament als sobreeixidors de l'entorn, el bullidor de la llet, el bullidor de sant Esteve, la Font del Violí... La roca calcárea com que és permeable és la que possibilita tot aquest procés, però arriba un moment, com en totes les coses, que la roca s'esgota, s'acaba, i l'aigua necessàriament fa tot el possible per emergir. El Bastareny té una vida molt curta, ja que mor al Llobregat, a Guardiola de Berguedà, malgrat això les seves aigües s'utilitzen per a la indústria i pel gaudi dels que contemplem i escoltem  la seva Dou, la seva pet