Venbariarismes

Entre plat i plat, no se sap com, però ha aparegut una caixa tota plena de papers, cartolines , cartrons, gomets , pegament, tisores i colors.  Al principi ningú entenia que hi feien allà; és per això que no han gosat  sortir de la caixa. Tímides i avergonyides, totes les coses ja es disposaven a marxar a un altre lloc més escaient, quan tot d'una s'han adonat de que no en quedava rastre ni de les culleres i forquilles, ni dels tovallons , dels gots i  les safates , ni del menjar calentó... Tot de manetes petites, maldestres o curoses, però en qualsevol cas decidides, han destapat la caixa...  Entre plat i plat, tothom ho mira :  les lletres engalanades, els fruits de la tardor passada i les serpentines de coloraines que fent giragonses allargassen les petites ombres del menjador. Glòria Vendrell i Balaguer gener del 2015

L'escalf ha arribat a la vora, s'ha pintat de taronja i ha avergonyit el cel i la plaça. Ha guarnit el gris i la casa amb espurnes de llum que grinyolaven per sortir perquè preses de la por no podien escampar-se. Però al bell mig de la vall han pogut fugir de qui les manava i han escapat als camins i ja no podran aturar-les Glòria Vendrell i Balaguer gener del 2015

Em va fer riure molt aquesta pregunta innocent que va fer el Pau a la seva mare un vespre, abans d’anar a dormir, però he de confessar que li he donat voltes i la trobo d’allò més interessant.  Des de la seva perspectiva de nen, el Pau no fa altra cosa que plantejar les qüestions que li interessen de debò. A ell no li treu el son saber si Déu és omnipotent o trinitari, si és aliè al mal del món o no, tampoc es planteja si existeix o no perquè no te motius per desconfiar del que li diuen. I el cas és que em fa riure perquè des de la meva perspectiva d’adult trobo la pregunta fora de lloc i de mida, però el problema no està en la pregunta sinó en la perspectiva.  Doncs si de perspectiva es tracta, el que m’agradaria saber és quina és la perspectiva de Déu.  Mentrestant em conformo pensant que potser Ell em mira d’una manera semblant a com jo miro al Pau quan pregunta. Glòria Vendrell i Balaguer gener del 2015

www.singular-plural.com Xavier Alegre :  La vida es tan vieja como el hombre, pero siempre resulta nueva, porque todos los que vivimos, vivimos la vida por primera y unica vez. Por eso, la vida siempre enseña cosas nuevas. La vida se renueva y muestra su originalidad y creatividad sobre todo hoy. Pablo Neruda: ...me piden lo profético que hay en mí, con melancolía y un golpe de objetos que llaman sin ser respondidos hay y un movimiento sin tregua, y un nombre confuso. Simone Weil: L’atenció és l’educació de la mirada interior dels ulls del cor per descobrir Déu allà on semblava que no hi era. No veure Déu no vol dir que no hi sigui : vol dir que no som capaços de percebre’l. Tal vegada la nostra mirada està condicionada per prejudicis i no som capaços de captar la presència de Déu perquè mirem de manera equivocada. Mateu 6,11 : Dóna'ns avui el nostre pa de cada dia La vida cada dia torna a ser nova. Tot es recrea i mostra el seu origen de nou. Hi

Reis d'Orient, Us demano ser com vosaltres de savis que vau ser sensibles a la llum d'una estrella i no us vau deixar enganyar per la magnificència d'Herodes. Us demano també ser capaç de venir " de lluny" per buscar la veritat tantes vegades oculta. Us demano poder ser com l'Àngel que va anunciar als Pastors la gran notícia. Us demano poder ser com ell i no tenir por ni vergonya d'escampar arreu i de dir a tothom com de feliç ens pot fer "creure". Us demano poder ser com Josep i poder custodiar com ell ho va fer, la vida confiada a les seves mans, sense entendre res, suposo a vegades... Us demano poder ser com Maria, que guardava sempre "totes les coses en el seu cor", sense perdre la pau  per voler trobar ràpidament la lògica i la coherència. Us demano poder ser com els pastors i les pastores que de senzills com eren, no van tenir cap mena de problema en ser creients. Us demano també poder quedar sempre embada