Venturós
Venturós qui guarneix en son cor -molsa i grèvol- la pau d'un pessebre i esbatana la humida palpebra cor endins a la llum, que no por. Qui s'agença un Nadal per conhort amb l'encís delicat de l'orfebre, un Nadal que esvaint la tenebra fa més pura l'estrella que és nord. Venturós qui gronxola l'Infant i oblidant-se del món un instant, i de viure, a la Vida s'atansa. Venturós qui el misteri reviu cada jorn amb plaer renadiu en un íntim esclat retrobant-se. Miquel Martí Pol