Reivindico Tots Sants
Ara que és temps de reivindicacions, aprofito per reivindicar la festa de Tots Sants, aprofitant altres posts que he penjat en altres ocasions, parlant del mateix.
S'acosta la festa de Tots Sants, una festa que estimo molt, entre altres coses perquè ens va néixer un fill en aquest dia, una matí de sol preciós… va ser un bon tastet de la benaurança .
Tant la “castanyada “com “Halloween “són festes antigues de caràcter tradicional, amb relació a la mort. El que no podem oblidar és que el rerefons de la festa de “Halloween “a part de no ser “de casa” ( que seria el menys important) és que ens ofereix una presentació irreal, ingènua i banal de la mort, allunyant-se molt i molt de la riquesa que ens brinda la festivitat cristiana de Tots Sants i la Commemoració dels Fidels Difunts.
L’evangeli ens parla del cel i de felicitat, que és ben bé el mateix. El cel és ple de sants (alguns canonitzats i altres no), però en qualsevol cas feliços. . Aquest cel és el mateix cel que experimento tantes vegades com a penyora, en el plaer d'una llàgrima, en el Pirineu banyat de sol , en la immensitat del mar, en l'aigua del riu quan espurneja, al sentir-me perdonada en les fondàries, en el rostre vellets dels meus pares malats, en l'amor gratuït ...
Rebutjo la idea irreal, banal i ingènua del dolor i de la mort, que d'aquí a uns quants dies farà ostentació pels carrers. Em quedo amb Tots Sants i amb la bellesa de la mort, en tant que ens obre la porta a allò que desitgem de debò.
Així doncs, malgrat els dubtes ,les ombres i les pors, afirmo sense vergonya ni recança que crec en el cel, en un cel ple que ens serà donat i del qual gaudeixen ja tants que he conegut que estimo i que espero retrobar.
Glòria Vendrell Balaguer
29-10-26
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada