Venbariarismes

En una nit estrellada gairebé no veiem res, però a poc a poc, van apareixent davant dels nostres ulls, espurnes de llum provinents dels estels, que fins fa uns moments ens eren invisibles De joveneta, una nit de campaments, al costat del pantà de Terradets al Montsec, havíem fet bivac. No podia dormir dins el paller on estava la resta del grup. Vaig sortir fora i em vaig estirar sobre el sac. Tot era fosc, menys el cel. Amb els ulls fixos a dalt , em vaig adonar de que de mica en mica, el cel s’anava omplint d’estrelles, cada cop més menudes... a poc a poc tot era un estel de llum. Abans també hi eren, però jo no les podia veure. Se’m van anar revelant lentament , en el misteri de la nit. Va ser un espectacle inoblidable. Amb els ulls de la fe podem arribar a contemplar secrets que no coneixíem, realitats que ignoràvem i misteris insondables, que la nostra visió escapçada, per tants i tants obstacles materialistes, no havia pogut ni endevinar. Jo només et coneixi...

A la llum no hi arriben, sinó aquells que ignoren la veu de tot, en un lent assalt al silenci MIQUEL MARTÍ POL

"aunque los esfuerzos realizados aparentemente parezcan inútiles, un día, el menos pensado, una luz exactamente proporcional a éstos esfuerzos, inundará el alma y la llenará de luz" ( de la meva estimada Simone Weil)