Venbariarismes

El Tió petit l'any passat va perdre un peu. Amb l'enrenou del Nadal algú el va tirar al terra sense voler. És coix pobret. Tot i que la mestressa li ha posat una crossa de tronc de bosc, ell no s'hi troba i se sent perdut i estrany. Ni tan sols es reconeix... Si més no, abans servia per rebre cops de bastó i per cagar regals pels petits...ai quin temps!! Però ara ningú gosa fer-ho per no desgavellar-lo més encara, i tot i que l'han posat al menjador, s'ha adonat de que hi ha un altre Tió gran i ben plantat que s'ha apoderat de totes les mirades. Esmaperdut per dins, malgrat el seu imposat posat simpàtic, s'ha despertat aquest matí mentre la mestressa parava la taula de Nadal. Preparant-ho tot per a la família que era a punt d'arribar, ella l'ha agafat , ha bufat sobre la seva barretina les espurnes de neula que li havien quedat de la nit anterior, li ha posat ben posada la crossa de fusta de bosc i l'ha girat de cara al balcó on el pessebr...

Hi havia una mona enfilada al cap d'amunt d'un arbre. De sobte va vuere una gran cirera. Amb quatre salts es va posar davant el fruit delitós. Volgué agafar la cirera, però no podia. La bonica cirera estava ficada dins una ampolla de vidre transparent. Després d'intentar-ho més d'un cop, la mona aconseguí ficar la ma pel coll de l'ampolla. Agafà la cirera i tancà la ma. Contenta i feliç amb el fruit, el simi intentà treure la ma de dins del recipient, però no va poder: el puny tancat, no passava pel coll estret de l'ampolla. La mona espantada començà a xisclar. Els seus xiscles aguts foren un senyal inequívoc per al caçador: una altra mona havia caigut al parany de la cirera. El caçador alçà la mona. Li va donar uns copets secs al colze i la mona deixà anar de cop la cirera que havia retingut tan àvidament. Ara, amb la ma oberta, la va poder treure de l'nterior de l'ampolla amb facilitat. El caçador es va endur la mona, captiva en una gàbia, per sempre ...