Venbariarismes

Pere,  Adormit en el clot de les seves mans ens has deixat una empremta de Déu, el perfum del seu embolcall el tacte de la seva presència has omplert el cel de colors el taronja, el verd, el groc... Has marxat senzill, com eres tu en silenci, com les coses grans amb la pau dels sants. Glòria Vendrell i Balaguer 17-11-25

Quan la neu i el cel es toquen Quan el verd és més verd Quan els núvols no molesten Quan l'aigua torna Quan els nous brots ens saluden Quan les flors acolorides brollen de l'hivern És quan més m'agrada aquest trosset. Glòria Vendrell Balaguer maig 2025

  Salo, Que el cel s'obri per a tu aquest matí Que ell i Ell, que t'esperen, ja siguin amb tu Que el fred incipient de l'hivern que s'ensuma  no congeli el teu record tan potent Que m'hagués agradat veure't un últim moment... Però ens veurem de nou, en el cel teu que també és el meu  perquè al capdavall és el mateix Salo lluitadora, Salo autèntica, Salo estimada,  que siguis feliç No crec en l'atzar, i per això sé que no és casualitat  que hagis marxat el primer diumenge d'advent. Glòria Vendrell Balaguer 2 desembre 2024

 . Quan passis per allà no t'oblidis de recordar i quan no hi passis també Quan la llarga tasca de l'any t'enterboleixi, no deixis que pugui amb tu Quan et sembli que estàs sol, no és veritat Quan els enyoris, deixa que t'enlluernin les boniques llums que has viscut Quan et costi, t'afeixugui, t'inquieti… no la perdis, la pau No és cap cabòria ni cap utopia Ho hem celebrat a cor endins i a cor enfora aquests dies Glòria Vendrell Balaguer La Bruna 2024  

Atalaia sobre la Coruña sentinella sobre l'Atlàntic zelador de vestigis romans guardià de vaixells alcàsser fortalesa Irromps de sobte majestàtic alçat sobre la feréstega costa  Als teus peus la mar i la rosa dels vents  Senyorívol Il·lustre Preciós Glòria Vendrell Balaguer juliol 2024

A l'altra banda del mar hi són en aquesta banda la llunyania, el discurs... A l'altra banda del mar crits somorts planys innocents en aquesta banda els raonaments, la política els partidaris de les parts, mediàtics sorolls... A l'altra banda del mar hi són en aquesta banda del mar no. Glòria Vendrell Balaguer octubre 2023

 A les teves mans ho deixo, tot el que no sé tot el que no entenc tot el que no es pot solucionar tot el que no puc tot el que desitjo tot el que estimo Tot ho deixo A les teves mans Tot  Glòria Vendrell Balaguer Agost 2023

Es mou esquerpa, ferotge... dolça quan vol. Entra-i-surt, a vegades ardent i a vegades tèbia  Bellugadissa i tendra, es passeja per les entranyes de la Terra. Entra-i-surt, a vegades inadvertida i a vegades desperta  Innocent i enjogassada ha anat obrint llits de riu i cascades. Entra-i-surt, a vegades fresca i a vegades gèlida. Ha tombat temps i temps obrint dreceres on no hi havia camins. Entra-i-surt, a vegades sorollosa i a vegades callada Voluptuosa, suggerent màgica, encisadora, inabastable, adaptable i sempre viva... en llàgrimes, en fonts i rius, en mars i torrents, en bassals, cascades, núvols i fins i tot en minúscules gotes... Sempre aigua de gràcia. Qui begui de l'aigua que jo li donaré, no tindrà set mai més. Jn 4,14 Glòria Vendrell Balaguer  Març 2023  

La mateixa llum per als dos La mateixa llum que ens emociona i ens guia La mateixa llum on mirar sempre La mateixa llum onsevulla que anem  La mateixa llum que tot ho il·lumina Que la llum d'aquest matí nítid i clar sigui també llum en els vespres estranys i foscos Que no ens faltin mai els ulls per contemplar-la! Glòria Vendrell Balaguer Estany del Coll Gener 2023

Hi ha un caminet bonic i arrecerat prop de casa i prop del mar on els pins no gosen ser grans on els ànecs hi són a tocar i on les petites dunes  entre caragols, flors i fulles hi amaguen la sal. Els dies de no res com avui hi ve de gust caminar arraulits sense pressa com si cap cosa hagués de passar Prop de casa i prop del mar Glòria Vendrell Balaguer octubre 2022

D'estones de llum que marxa, sou De fulles vermelles  que ara tot ho omplen, sou també De cel que fuig amb pressa darrere el sol, sembleu De diàlegs antics entre les cadires aparentment buides, en sou plens De teulades veïnes que us han conegut, n'esteu acompanyats Amanyagats  per les veus dels petits que hi són i de les que vindran Al palmell de les mans de Déu, enclotats, fets infants A punt de néixer de nou Us estimem Glòria Vendrell Balaguer 31 octubre 2021

Malgrat la molta gent, dins hi ha silenci el silenci de la vall la vall que has escollit per ser-hi ser-hi és el que et demano poca cosa més Malgrat el soroll de la borda la Noguera Pallaresa petita discorre com si res als teus peus sempre portant aigua fresca Com que més d'un camí hi arriba et deixem prop teu tots els que no sabem trobar encara Maria, Mare, Marededeu Glòria Vendrell Balaguer juliol 2021

Silenciosos però implacables passen un rere l'altre segons i minuts. Passen fileres de dies component setmanes amb serena celeritat El descans i el treball fan relleus inacabables. El dia i la nit se succeeixen en una dansa frenètica i escrupolosa. Els anys s'agrupen, s'alien i es  fan amples i grans com les muntanyes a l'estiu. En el desclòs de la vida, uns arriben i altres se'n van. Passa la bellesa primera i la segona després I quan arriba l'última, la que no ho sembla,  Tu no caduques  com les altres coses no te'n vas com si res no ets desert ni miratge perquè al temps el sotmets i el contens No esdevens cap cosa Sempre ets, sempre hi ets Jo seré amb vosaltres tots els dies fins a la fi dels temps. Mateu, 28 Glòria Vendrell Balaguer maig 2021

Va entrar a les palpentes i se n'ha anat  sense dir res i s'emporta amb ell un rastre de mal obscur i inexplicable aquest any Per tal que la llum  del jardí torni a ser llum clara l'horitzó l'ha engolit amb una glopada  calenta de sang aquest any I n'ha entrat un altre també a les palpentes sense gosar cap cosa ... Arraulit al clot de les seves mans ningú no sap com serà encara però li obro la porta  i li dono les claus a  aquest any Glòria Vendrell Balaguer 3 de gener de 2021

Hi ha estat sempre expectant  i atent a cada minúcia  i a cada detall Hi ha estat sempre pendent  de tot i de tots Sap que no és el protagonista però li és igual perquè en té prou en ser prop del nen Hi ha estat sempre en un racó, en qualsevol racó observador  del misteri i dels que passem a veure’l En l’esdevenir del temps ha vist cares petites noves i en el seu cor plastificat hi porta escrits els noms dels que  han marxat Hi ha estat sempre sense  veu ni gairebé presència El que no sap és que la seva mestressa el mira cada dia i li té enveja Glòria Vendrell Balaguer Nadal 2020

El caminet que et portava et retornarà S'insinua molt fràgil malgrat la primavera d'avui L'has recorregut a pams antuvi i ara Ha estat teu des de sempre i no et serà fàcil oblidar-lo Per més lluny que vagis, el caminet que et portava et retornarà a les olors i les aromes que l'alè esmorteït del vent guarda en la seva pell més pregona Glòria Vendrell Balaguer abril de 2020

Des de la finestra de flors et penso Des dels dels vidres guarnits de flors t'espero Des dels testos florits de flors t'imagino  Des del pedrís de flors et recordo Des de la baraneta de flors et somio Des de la façana de flors t'estimo I sempre des de les flors  Glòria Vendrell i Balaguer abril de 2020

De silencis i de sols d'estances i de buidors d'aplaudiments i de veïns que canten de teletreball i de temps que passa de Penedès, d'Anoia i de Llobregat d'adolescents, i de nens dels més grans, de malalts i de nosaltres d'ambulàncies i de més slencis encara De primavera i d'ocells de fred i de primers lliris de sol que no gosa i de pluja que no acaba de trucades i de vídeo trucades de notícies i de resar molt de llibres i de sobretaules del que vols arreglar i del que no pots  D'escrables i de tasques de casa de watsap i d'imatges de cuinetes i de paraules de preocupació i de nostàlgia de malats i dels que moren de paciència i de llàgrimes de l'Emmanuel i de tot el que mancava de pensar molt i de més silencis encara ... són aquests dies Glòria Vendrell i Balaguer 31-3-2020 (Covid 19)

Paret contra paret esperen la borrasca que és a punt de venir sense saber per on amainarà després.  Les ales plegades perquè el cel s'ha tancat i els ha cobert com una ombra espesa. Però agrupats, com no podia deixar de ser, han plantat cara al vent. Glòria Vendrell Balaguer Gener del 2020

No és decadència, és esplendor No és el pitjor, és el millor No són arrugues, són marques vitals No és flaquejar, és desvetllar No és ensopir, és deixondir No és mort, és esperança No és costum ni rutina, és l'hora de l'amor de debò Bellesa i Vellesa tenen un nom, el vostre, cisellat a foc com un tresor Impagable Agraïda per sempre Us estimo Glòria Vendrell i Balaguer desembre del 2019 http://gloriavendrellbalaguer.blogspot.com/2014/09/vellesa-i-bellesa.html