Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2026

Reivindico Tots Sants

Imatge
Ara que és temps de reivindicacions, aprofito per reivindicar la festa de Tots Sants, aprofitant altres posts que he penjat en altres ocasions, parlant del mateix. S'acosta la festa de Tots Sants, una festa que estimo molt, entre altres coses perquè ens va néixer un fill en aquest dia, una matí de sol preciós… va ser un bon tastet de la benaurança . Tant la “castanyada “com “Halloween “són festes antigues de caràcter tradicional, amb relació a la mort. El que no podem oblidar és que el rerefons de la festa de “Halloween “a part de no ser “de casa” ( que seria el menys important) és que ens ofereix una presentació irreal, ingènua i banal de la mort, allunyant-se molt i molt de la riquesa que ens brinda la festivitat cristiana de Tots Sants i la Commemoració dels Fidels Difunts. L’evangeli ens parla del cel i de felicitat, que és ben bé el mateix. El cel és ple de sants (alguns canonitzats i altres no), però en qualsevol cas feliços. . Aquest cel és el mateix cel que experimento...

El pequeño camino de las grandes preguntas. José Tolentino Mendonça

Imatge
Altre cop un llibre de José Tolentino Mendonça. Una molt bona descoberta d'aquesta tardor aquest autor. Aquest cop goso dir que s'ha superat. Un llibre amè, senzill, carregat de símbols, de poesia, de saviesa d'altres, de coses autèntiques... m'ha costat molt escollir uns quants fragments, perquè en deixo de molt interessants, però finalment escullo els que més m'han tocat, sempre sota el meu personalíssim parer. De manera que convido tothom a llegir-lo a poc a poc i amb gust, assaborint cada pàgina. Recordo que "saviesa" ve "d'assaborir". Asombro es el contacto consciente, fulgurante, desarmado y rendido, con la vida que nos supera, la vida abierta, no predeterminada (...) El amor, el conocimiento, la poesía o la santidad empiezan con él. No valemos por nosotros mismos, valemos por lo que esperamos; tenemos la altura del futuro que nos habita. Tarde o temprano, cada uno de nosotros se sentirá interpelado por la sabiduría. Creo que nuestra vi...

Tornar a casa

Imatge
La meva mare que ja n'ha fet noranta-tres i que té alzheimer, molt sovint i d'ençà que va començar la malaltia, que una de les seves recurrernts obsessions, és preguntar quan tornarà a casa, quan marxarà d'aquí, que aquesta casa no és seva, que no sap de qui és ni qui la paga, però que ella enyora casa seva... i que sí o sí vol marxar.  Ella viu on va voler viure, quan encara era una dona sana, al poble del meu pare, a Ordal del Penedès, a una bonica casa amb jardí que van construir, a tocar del bosc i de l'església parroquial on es van casar el 1959. Recordo com si fos ahir com de contenta i de feliç estava quan va deixar definitivament sant Boi per establir-se on ara diu que no és casa seva. Al principi ens entestàvem a fer-la entrar en raó, però a poc a poc hem vist que no tenim més remei que seguir-li el corrent, "la setmana vinent marxarem" "demà passat, segur"... i ella contenta que contenta, s'ho creu i ho diu al primer o primera que té al...

Aprenentatge significatiu

Imatge
Sovint llegeixo articles d'opinió sobre el món de l'ensenyament, teories, disquisicions, bromes, acudits... les xarxes en són plenes. Hi ha moltes coses que comparteixo, altres no gaire i altres gens ni mica. Però hi ha una cosa que cada cop tinc més clara, que el fracàs o l'èxit de l'educació a escoles i a instituts, no depèn ni de cap sistema polític, ni de cap mètode innovador, ni de l'enyor del passat, ni de cap teoria per meravellosa que sembli. Al capdavall, al davant d'una aula  amb els alumnes, hi ha un professor/a, que és persona, i que per tant, té tot un bagatge personal i acadèmic. És cert i del tot necessari que resulta imprescindible tenir aquest bagatge acadèmic, però no és suficient. No estic parlant que si avui en dia els profes som més psicòlegs, policies, vetlladors abans que altra cosa, no estic parlant d'això no, tot i que seria un altre tema important, parlo de que els éssers humans som més  del que sabem, som més del que aprenem, som p...

Un ventijol creixent

Imatge
Feia mesos que ell no hi era, un pervers tumor maligne se l'havia endut per sempre i ara ella sola a casa, se sentia també sola en el món, i com més gran era el món, més gran era la solitud, més trista la desolació i més gegantina la sensació de desemparament. Potser per tot això, ella que normalment obeïa a ulls clucs qualsevol cosa que li deien, aquell dia no va fer cas de l'alerta per pluges torrencials. Quelcom misteriós la va abraonar de dins cap a fora i en un tres i no res, sense ni paraigües ni xubasquer ni cap mena de protecció, va obrir la porta de la casa i després la del jardí i se'n va anar sola,  sota un cel ferotge i amenaçador.  La sequera de l'estiu havia esterrossat el sotabosc i la llera de la riera. Feia temps que sentia alguna cosa semblant per dins, per això s'hi va sentir a gust i va asseure's a la vora de la passarel·la que servia de pas. S'imposava una calma aparent, d'aquelles que no se sabia ben bé si ho eren de debò o si amaga...

"Hacia una espiritualidad de los sentidos"

Imatge
De nou un altre petit llibre de José Tolentino Mendoça, "Hacia una espiritualidad de los sentidos". Una altra perla, per llegir sense pressa. Comparteixo les seves tesis cent per cent. La vida es un laboratorio inmenso para la atención, la sensibilidad y el asombro que nos permite reconocer en cada instante, por escaso y precario que sea, la reverberación de una fantástica presencia: los pasos de Dios (...) Los sentidos de nuestro cuerpo nos abren a la presencia de Dios en el instante del mundo (...) Nada de  lo que conocemos se parece tanto a la eternidad como el instante. Todos nuestros sentidos están implicados para acoger con asombro y emoción la promesa que llega, no solo en un tiempo futuro indefinido, sino hoy, en cada instante. La esperanza nos mantiene vivos (...) Comprender que la esperanza florece en el instante es experimentar el perfume de lo eterno. Citando a Dietrich Bonhoeffer: Ser  cristiano no significa ser religioso de una manera determinada, convertirse en...